(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)
ANTONI
No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?
SEBASTIÀ
No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella
es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar
la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a
portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga
a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.
ANTONI
Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.
SEBASTIÀ
No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu
modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir
lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa
correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues,
doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar
Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del
qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills
bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en
un mateix moment aquelles dues vides, començades en una
mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra
manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva
germana havia mort engolida per les ones.
ANTONI
Oh, quin dia!
SEBASTIÀ
Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre
ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc
atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap
recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a
trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar,
però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més
amarganta encara!
ANTONI
Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.
SEBASTIÀ
Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
passar.
ANTONI
Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume
esser vostre servent.
SEBASTIÀ.
Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu
matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per
totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva
mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus
ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.
(Sen va)
ANTONI
Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la
cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això...
Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que
succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.