(Entren MARIA y JUTGLAR)
MARIA
Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix
de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per
haverten anat.
JUTGLAR
Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de témer els
colors.
MARIA.
Per què?
JUTGLAR
Qui no veu els colors, no'ls ha de témer.
MARIA.
Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de témer els colors?
JUTGLAR
Aón, bona Maria?
MARIA
A la guerra; els colors enemics. Allí sen pot riure tant com
se vulgui.
JUTGLAR
Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs
que gastin el que tinguin.
MARIA
Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant
temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo
mateix que deixarte penjat.
JUTGLAR
Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen
mentres duri l'estiu, rai!
MARIA
És a dir, que estas ben resolt?
JUTGLAR
No; però ho estic respecte a dos punts.
MARIA
Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà
y si se trenquen tots dos, calces avall.
JUTGLAR
Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias
deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi
haurà a Ilyria.
MARIA
Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure
demanali perdó humilment.
(Sen va)
JUTGLAR
Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells
que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic
segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què
diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi
tonto»
(Entren OLIVIA y MALVOLÍ)
Que Déu us beneeixi, missenyora.
OLIVIA
Que'l treguin, no vui boigs aquí.
JUTGLAR
Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí.
OLIVIA
Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.
JUTGLAR
Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons
consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el
jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y
si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l
sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut
que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és
apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar,
millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut
veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor.
La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir
que treguin a la comtessa.
OLIVIA
És a vós a qui he dit que treguessin.
JUTGLAR
A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum,
lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la
meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu
boja.
OLIVIA
Y podries demostrarho?
JUTGLAR
Ben fàcilment, missenyora.
OLIVIA
Provaho.
JUTGLAR
Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume,
ratolinet de virtut.
OLIVIA
Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova.
Pregunteu.
JUTGLAR
Per què esteu tant apesarada, missenyora?
OLIVIA
Per la mort del meu germà, bon jutglar.
JUTGLAR
Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora.
OLIVIA
Jo sé que son ànima és al cel, jutglar.
JUTGLAR
Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del
vostre germà sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin,
fòra boigs d'aquí, cavallers!
OLIVIA
Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena,
veritat?
MALVOLÍ
És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les
ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les
facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.
JUTGLAR
Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no
soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no
sigueu un beneit.
OLIVIA
Què responeu, Malvolí?
MALVOLÍ
M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa
d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse
ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l
cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si
no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un
badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les
migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests
pobres beneits.
OLIVIA
Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y
tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és
franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo
que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós
en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura
l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.
JUTGLAR
Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé
de nosaltres.
(Entra MARIA)
MARIA
Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol
parlar.
OLIVIA
Es un missatger del duc?
MARIA
No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben
acompanyat.
OLIVIA
Y qui és que l'en priva d'entrar?
MARIA
Sir Tobias, vostre oncle.
OLIVIA
Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!
(Sen va Maria)
Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic
malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli
comiat.
(Sen va Malvolí)
Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com
no plauen a la gent.
JUTGLAR
Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.
(Entra SIR TOBIAS)
OLIVIA
Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta,
oncle?
SIR TOBIAS
Un gentilhome.
OLIVIA
Un gentilhome? Però quin gentilhome?
SIR TOBIAS
Un gentilhome així...
(Eructa)
Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?
JUTGLAR
Bon Sir Tobias!
OLIVIA
Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an
aquesta indolencia?
SIR TOBIAS
Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
home que vol entrar.
OLIVIA
Si, ja ho sé; y qui és?
SIR TOBIAS
Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men
dóna.
(Sen va)
OLIVIA
A què s'assembla un ubriac, jutglar?
JUTGLAR
A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa
un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.
OLIVIA
Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja
és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.
JUTGLAR
No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.
(Sen va)
(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ
Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que
estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per
això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja
li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li
ha de dir? És fet a prova de refusos.
OLIVIA
Dieuli que no'm parlarà.
MALVOLÍ
Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que
s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us
parlarà.
OLIVIA
Però quina especie d'home és?
MALVOLÍ
De l'especie humana.
OLIVIA
Bé, però de quina mena?
MALVOLÍ
De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.
OLIVIA
Com és? quina edat representa?
MALVOLÍ
No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com
la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la
virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment:
sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.
OLIVIA
Que entri; crideu a la meva cambrera.
MALVOLÍ
Cambrera, la senyora us demana.
(Entra MARIA)
OLIVIA
Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
missatge del duc.
(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)
VIOLA
L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?
OLIVIA
Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?
VIOLA
Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc
davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he
vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més
d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els
treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu
lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.
OLIVIA
D'on veniu?
VIOLA
No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no
entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si
sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.
OLIVIA
Sóu comediant?
VIOLA
No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les
mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu
vós la mestreça d'aquesta casa?
OLIVIA
Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a
qui cerqueu.
VIOLA
Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no
ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió.
Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu
missatge.
OLIVIA
Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.
VIOLA
Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que
és!
OLIVIA
Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut
lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia
y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per
coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal,
retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè
no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc
corrent.
MARIA
Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.
VIOLA
No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per
aquestes aigües.
(A Olivia, per Maria)
Aplaqueu vostre gegant, senyora.
OLIVIA
Dieume, què voleu?
VIOLA
Jo soc un missatger...
OLIVIA
Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de
dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l
vostre missatge.
VIOLA
Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni
declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab
l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.
OLIVIA
Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què
desitjeu?
VIOLA
Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui
soc y lo que vull, són coses tant delicades com una
virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana
per qualsevulga altra.
OLIVIA
Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.
(Sen va Maria)
Y dieu, quin és el vostre texte?
VIOLA
Hermosissima damisela...
OLIVIA
Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
Aont és el vostre texte?
VIOLA
En el pit del duc Orsino.
OLIVIA
En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?
VIOLA
Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol
de son cor.
OLIVIA
Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra
cosa?
VIOLA
Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.
OLIVIA
Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però
alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.
(S'alça'l vel)
Mireu.
(Torna a tirarse'l vel)
Tal com era ara mateix.
(S'alça'l vel)
Què us en sembla?
VIOLA
Excelent, si tot és obra de Déu.
OLIVIA
És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.
VIOLA
És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia
de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de
totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens
deixarne alguna copia als que vindran.
OLIVIA
Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva
hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada
detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem,
dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses
corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així
tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?
VIOLA
Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que
fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon
amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que
l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més
perfecta bellesa.
OLIVIA
Y com m'estima?
VIOLA
Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
d'amor, ab sospirs de foc.
OLIVIA
Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca
y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una
gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt
temps fa que ja ho hauria de saber.
VIOLA
Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les
angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria
avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.
OLIVIA
Què farieu, doncs?
VIOLA
Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria
fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a
plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom
en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora
veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no
us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la
terra, fins que sentissiu pietat de mi.
OLIVIA
Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?
VIOLA
Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc
gentilhome.
OLIVIA
Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós
mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules.
Aneu y mercès. Preneu això per vós.
(Li dóna una bossa)
VIOLA
Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres
mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra
el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre
anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo.
Adeusiau, crudel bellesa.
(Sen va)
OLIVIA
«Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la
meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho
ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu
enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma,
calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant
contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el
camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!
(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ
Sempre al vostre servei, senyora.
OLIVIA.
Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali
que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al
séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí
demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així.
Cuita, Malvolí.
MALVOLÍ
Està bé.
(Sen va)
OLIVIA
No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa
facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot
vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.