(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)
VIOLA
Quin país és aquest, amic?
CAPITÀ
Ilyria, senyora.
VIOLA
Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de
l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés
també. Què us sembla, bons mariners?
CAPITÀ
Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.
VIOLA
Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un
sortós atzar?
CAPITÀ
Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us
diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que
anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he
vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal
que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre
l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha
desaparescut a mon esguard.
VIOLA
Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa
salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara
n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?
CAPITÀ
Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig
nàixer y m'he criat.
VIOLA
Qui governa aquesta terra?
CAPITÀ
Un duc tant noble de nom com de cor.
VIOLA
Com se diu?
CAPITÀ.
Orsino.
VIOLA
Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
era solter allavores.
CAPITÀ.
Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja
sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats
y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa
Olivia.
VIOLA
Y qui és aquesta Olivia?
CAPITÀ
Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al
cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital
desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la
vista dels homes.
VIOLA
Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma
condició fins que fos madurat mon determini.
CAPITÀ
Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als
mateixos enviats del duc.
VIOLA
Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella
apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no
desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho
recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a
triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui
entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y
creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé
podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos
oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés;
mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.
CAPITÀ
El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més
vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.
VIOLA
Mercés, capità, y guia.