CADA PIEZA VIVE EN UNA DIRECCIÓN · NADA VIVE EN UNA SOLA SALA  

PoetósferaLa BibliotecaWilliam Shakespeare

William Shakespeare · Barroco

La festa de reis — III. A CASA D'OLIVIA

catalán

(Sir TOBIAS y MARIA)

SIR TOBIAS
Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així
la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el
pitjor enemic de la vida.

MARIA
Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit;
la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres
hores tant fòra de llei.

SIR TOBIAS
Bah! val més per ella que tingui que dir, que no que doni que
dir.

MARIA
Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els
modestos límits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS
M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més
bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou
de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho
estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA
Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix
vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que
d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli
perquè li fes de galan.

SIR TOBIAS
Qui? Sir Andreu Galtaencesa?

MARIA
El mateix.

SIR TOBIAS
És tant home com el que més ho siga a Ilyria.

MARIA
Y què hi fa?

SIR TOBIAS
Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

MARIA
Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té
la mà foradada.

SIR TOBIAS
Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre
llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab
que la natura pot afavorir a un home.

MARIA
Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un
ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia
per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els
savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.

SIR TOBIAS
Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns
bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?

MARIA
Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre
s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS
És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet
el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic
de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard
y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva
neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y
prou, moçota. Castiliano volto! perquè ara veig que ve Sir
Andreu Galtaencesa.

(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCÈS)

SIR ANDREU
Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias?

SIR TOBIAS
Amable sir Andreu!

SIR ANDREU,(a Maria)
Que Déu vos guardi, hermosa trapacera.

MARIA
Y a vos també, cavaller.

SIR TOBIAS
Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.

SIR ANDREU
Què és això?

SIR TOBIAS
La cambrera de la meva neboda.

SIR ANDREU
Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus
més fondament.

MARIA
El meu nom és Maria, cavaller.

SIR ANDREU
Amable senyora Maria Acosteushi...

SIR TOBIAS
Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir:
apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU
Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia.
Aquest és el significat del mot acosteushi?

MARIA
Adéusiau, cavallers.

SIR TOBIAS
Que mai més pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar
així!

SIR ANDREU
Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us
creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA
No us hi tinc pas per la mà, senyor!

SIR ANDREU
Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà.

MARIA
Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que
podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en
remull.

SIR ANDREU
Per què, cor dolç? Quin significat té aquesta metàfora?

MARIA
Teniu la mà tant aixuta!

SIR ANDREU
Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans
aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.

MARIA
És una broma aixuta, senyor.

SIR ANDREU
Y en teniu gaires d'aquesta mena?

MARIA
Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us
deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

(Sen va Maria)

SIR TOBIAS
Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he
vist tant amoinat.

SIR ANDREU
Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla
que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt
bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.

SIR TOBIAS
És clar.

SIR ANDREU
Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y
men torno a casa, Sir Tobias.

SIR TOBIAS
Pourquoi, estimat cavaller?

SIR ANDREU
Què vol dir pourquoi? Que men vagi o que no men vagi?
Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el
temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats
d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS
Avui tindries un cap perfecte.

SIR ANDREU
Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?

SIR TOBIAS
No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas
per natural.

SIR ANDREU
Però m'escauen molt, veritat?

SIR TOBIAS
Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure
com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels
fila.

SIR ANDREU
En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol
deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra
un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per
aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS
No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que,
pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo
l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de
peus.

SIR ANDREU
Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món.
Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y
comparses.

SIR TOBIAS
Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?

SIR ANDREU
Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén,
exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui
compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS
Y de dança, com estas?

SIR ANDREU
Salto com un cabrit.

SIR TOBIAS
Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.

SIR ANDREU
Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

SIR TOBIAS
Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes
aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi
la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a
missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una
farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un
contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar
d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut
el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin
nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que
veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.

SIR ANDREU
Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS
Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?

SIR ANDREU
Toro? Influeix en el cor y a les costelles.

SIR TOBIAS
Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un
saltiró, ah! més amunt! més! més!...

(Sen van)

Sigue explorando

Por su autor
William Shakespeare · 178 piezas más en la casa
Dónde vive
La Biblioteca

← La festa de reis — II. PLATJALa festa de reis — IV. EN EL PALAU DEL DUC →

Expediente

Autor
William Shakespeare (1564–1616) · Wikidata Q692
Título
La festa de reis — III. A CASA D'OLIVIA
Lengua
catalán
Época
Barroco
Sala
La Biblioteca
Identificador
ws-ca-la-festa-de-reis-iii-a-casa-d-olivia--william-shakespeare-7fcfef
Cita recomendada
William Shakespeare, «La festa de reis — III. A CASA D'OLIVIA», Poetósfera, poetosfera.com/p/ws-ca-la-festa-de-reis-iii-a-casa-d-olivia--william-shakespeare-7fcfef.html

Las obras de dominio público se reproducen íntegras, con atribución y en la ortografía de su impreso. ¿Ves una errata o conoces una fuente mejor? Escríbenos desde Sobre la casa.