.mw-parser-output .dropinitial{float:left;display:block;line-height:1;text-indent:0;margin:0 .1em 0 0;font-size:3em}Ta boca prop de ma boca,
tos ulls en mos ulls clavats,
tos cabells d’or trunyellantse
ab mos cabells africans:
tu á mon cor daves l’aroma
de ton pur alè suau;
jo, á ton cor l’ardenta flama
de mos ulls espurnejants.
¿T’en recordes, nina hermosa?
¡Com ho son tals recorts grats!
Tota una vida de penes
no val per aquells instants!
¿T’en recordes? Tremolavam
de tanta ditxa ab l’afany,
y estrenyent los dits febrosos,
deyam: ¡Sempre! suspirant.
¡Hermosa la nit aquella!
Damunt son mantell brodat
d’esteles que mostran juntes
lo nom de Deu inmortal,
rumbejava clara estela
més que les altres brillant,
que ab resplandor tremolosa
feya els ulls espirejar.
Folla d’amor la’m mostraves,
y, que ab foch etern, cremant
n’era allò el coret, me deyas,
d’un ángel enamorat;
que ab més pura, ardenta flama,
que ab més tremolosa raíg,
lo teu cor se consumia,
ab l’amor per mí inspirat.
Y jo’t mostrava l’estela
derrera els cims devallar;
y tú, donantme tos brassos,
deyas: ¡Sempre! suspirant.
Prest s’alçá la lluna hermosa,
y ab somris angelical,
tú la’m mostraves, xelesta,
correguent per l’ample espay,
¿Sabs, me deyas, si la ditxa
de dos cors enamorats,
pujant fins al cel, alegra
de la lluna el trist semblant?
De tos ulls dins les ninetes
la veig, amor meu, brillar;
mira tú si dins les meues
retratada també está.
¿Sabs tú si la pobre lluna,
que’n lo bresol ja estimam,
guaita el cor p’els ulls y mira
los secrets d’amor que hi há?—
—Sé, nina meua estimada,
que la lluna sab mudar.....
y acostant ta boca pura
deyas: ¡Sempre! suspirant.
¡Hermosa la nit aquella!
Nit d’amor pur que deixá
enllaçades nostres vides,
nostres cors y voluntats.
Mes ay! com passá lleugera
eixa nit que recordam!
¡Quantes després n’han vingudes,
passades en dol y plant!
¡Quantes desditxes sofertes,
quants de dolors ofegats!
¡Quantes llágrimes begudes,
que’l cor ab la sanch mesclá!.....
Però la dolça paraula
que me deyas suspirant;
aquell ¡Sempre! de tos llabis
m’ha dat forsa per lluitar.
Sempre’ms diguerem, hermosa,
aquella nit que anyoram;
y Sempre’ms direm, besantnos,
partint per l’eternitat!!