CADA PIEZA VIVE EN UNA DIRECCIÓN · NADA VIVE EN UNA SOLA SALA  

PoetósferaLa BibliotecaGabriel Maura i Montaner

Gabriel Maura i Montaner · Modernismo

Historia... natural

catalán

.mw-parser-output .dropinitial{float:left;display:block;line-height:1;text-indent:0;margin:0 .1em 0 0;font-size:3em}Dins es tronch podrit d’un arbre,

ran d’un camí plè de truy,

hi negreja sa maynada

d’escarabatons menuts.

Tots se mouen y furiñan,

fugint sempre de sa llum;

tots iguals y tots oyosos,

tots morts de fam y tots uns.

Encara que gent menuda,

¡prou que’n tenen d’atributs

y classes y gerarquies,

vanitats, odis y orgulls!

Baix d’aquelles vestes negres

de satí ab coll de vellut,

prou que hi bategan miseries

y s’enyeja hi pren es bull.

Fins y tot tenen figures,

lo milló d’es caramull;

aquests son es qui se mòuen,

per sa gloria del comú.

Aquests son es qui vos guaytan

quant veniu, y ab vòl feixuch

vos passan prop d’una oreya

com una pedra que bruny.

Aquests son es que, á mitx dia,

ses roses de calis pur

van cercant, y les deshonran,

adormintse entre perfums.

Aquests van per dins ses ginyes,

sempre resolts, may poruchs,

y en sentî renòu s’amagan,

d’es fanch sech á dins es grums.

Si ve tronch de casa bona,

tots ells tremolan de gust,

perque ses bisties que menjan

deixan recorts... que fan fum.

Ells per tals recorts suspiran

y tots van cap á n’es munt,

el revoltan, graponejan,

y amb sos brassos, puny que puny,

obrers d’una noble idea,

trabayadors may retuts,

de sa massa informe crean

un mon nou per cada un!

Miraulos si ardits s’afanyan,

cap avall y peus amunt,

mesclant fanch, polseta y busques

ab garrovins y payús.

Y... ja fá rodâ sa bolla

cap á n’es niu cadascú...

¡Quina unitat de doctrina!

¡Quina armonía d’impuls!

Allá, dins sa soca buida,

entre fanch, llim y relum,

ets escarabats de fila

están ab tanta flô d’uy.

«Miraulos (diuen ses mares

á sos fillets benvolguts),

de ses nostres eminencies

apreniu arts y costums.

Mirau sa fé ab que trebayan

contra sa fam previnguts,

per servâ es sagrats principis

de tot s’escarabatum.

Sa constancia fá miracles,

sa diligencia du lluny;

poca estuguedat... es ciencia,

poca vergonya... el Perú.

Per això aquests personatjes,

possehint tan grans virtuts,

fan rodâ el mon y la bolla

per hont convé que trebuch.»

.......

Y ets escarabatons tendres

se colzejan, gruny que gruny,

d’enveja mouen ses ales

y badan tanta flô d’uy.

Molts d’homos que graponejan

dins sa massa informe, avuy,

Atlants que prenen sa bolla

com un mon fet per son us,

no saben, mentres la forjan,

cap avall y peus amunt,

qu’es mes cegos ja coneixen

aquests Arquímedes bruts!

Per matâ certs personatjes

¡granerada ó peu damunt!

Però, si en vida repugnan

¿qué ferian de difunts?

Sigue explorando

Por su autor
Gabriel Maura i Montaner · 11 piezas más en la casa
Dónde vive
La Biblioteca

← Aygo-forts (1913) — ¡Sempre!Jochs Florals de Barcelona en 1868 — L'Espigolera →

Expediente

Autor
Gabriel Maura i Montaner
Título
Historia... natural
Lengua
catalán
Época
Modernismo
Sala
La Biblioteca
Identificador
ws-ca-historia-natural--gabriel-maura-i-montaner-2f8864
Cita recomendada
Gabriel Maura i Montaner, «Historia... natural», Poetósfera, poetosfera.com/p/ws-ca-historia-natural--gabriel-maura-i-montaner-2f8864.html

Las obras de dominio público se reproducen íntegras, con atribución y en la ortografía de su impreso. ¿Ves una errata o conoces una fuente mejor? Escríbenos desde Sobre la casa.