.mw-parser-output .dropinitial{float:left;display:block;line-height:1;text-indent:0;margin:0 .1em 0 0;font-size:3em}Segador ta fals esmola,
pren les varques y’ls didals,
ajustet les antiparres,
vestit lo cassot de drap:
poset lo capell de pauma,
despenja el sarró d’es cá,
afica’hi lo groch imatge
de la porta desferrat;
posé’hi les salapes verdes
y lo jaquet d’escot blau,
posé’hi la pipa, la fulla,
y los arreus de fumar;
digues adeu á ta mare,
á ton avi «Deu vos guard»
y cap á la Creu del marge
endreça ton retent pas.
Vaja prest, que allá t’esperan
tos companyons ajuntats,
vaja que lluny, fora terme,
teniu la segada enguañy.
Segador, tu me recordas
que’n lo camp del cor, lo fat
en ma trista primavera
tots los bells somnis segá.
Ajupit lo sol ja’t troba,
la lleugera fals voltant,
tirat lo capell enrera
y ab los cabells remullats.
Cuant de lluny veig la taringa
que fas ab los teus germans,
cuant eus veig petjant espigues
vensudes per vostro bras,
cuant veig les rojes pitreres
entre los cassots nevats;
semblaume les hosts valentes
dels Templaris del treball.
En l’exercit de la vida,
segador, n’ets bell soldat,
en lloch de plors y miseries
ta victoria es goig y pa.
Afanyet, amich, brassetja,
volta més la corba fals,
que’l Juny les espigues crema
y per terra escampa el blat.
Afanyet, que tu’m recordas
lo Juny que’n mon cor passá,
deixantme dols per espigues,
y ma esperansa en lo fanch.
¿Volsme dir perque tes gloses
deixes en sech de cantar?
¿Perque ab tes cançons xalestes
no escoblejes tos germans?
¿Volsme dir perque suspiras
ton visatje al cel girant?
T’ha picat fent la manada,
cadell ó taranta ó card?
¿Volsme dir ara ab que pensas,
concirós y capficat?
¿Volsme dir si fas memories
d’altres terres y altres camps?
¿Volsme dir si á dins les rotes
del tendre amor has segat?
¿Si’l camp d’or de ta ventura
lo calabruix capolá?
¿Si ton cor escarrinxaren
los batzers dels desenganys?
¿Si segares l’alegría,
tos primers amors segant?
¡Callas, amich! Tu’m recordas
que tals terres he trescat,
vaig sentí tant ses espines
que encara el cor ratja sanch!
Sega, sega, no t’espantis
al sentir lo cor picat;
per cada hermosa rosella
lo camp del mon te cent cards!
Sega, sega, riu y folga
y canta ab los teus germans;
los plors mostian les roses
reverdint los espinals.
Sega, sega, no recordis
los trists goigs que ja han passat;
mátalos ab ta alegria,
com escorpins ab ta fals.
Afanyet, ferma ta garba,
per l’hivern aplega el pa;
ferma una vida á ta vida,
afanyet per tos infants.
Dígalos que la Mort sega
per lo camp del mon trescant;
que los plors son ses espigues,
y ses garberes fossars...
Dígalos que’s segadora
que no espanta als desditxats;
be pot venir dins ma terra;
¡Dins mon cor sols queda gram!