.mw-parser-output .dropinitial{float:left;display:block;line-height:1;text-indent:0;margin:0 .1em 0 0;font-size:3em}Digam tu, la dels ulls negres,
la del rebosillo blanch,
la del giponet de sarja,
la dels gonellons rallats;
digam tu, la que t’axeques
ab los aucells tos germans,
tu, qu’en l’aubada, á la Verge
li dius: Bon dia y bon any,
tu, que, com ells, la volada,
la volada prens cantant,
corrent á cercar espigues
axí com ells cercan grans;
tu que veus lo que no veuen
los segadors esburbats,
tu que poses dins ta falda
lo que los fuig de ses mans;
digam, tu, l’espigolera,
si voldrás espigolar
lo camp del meu cor, fa estona
segat per los desenganys.
Tu no deus tenir, la bella,
no deus tenir més afany
que fer mes grossa maynada
que tes amigues no fan.
Tu no deus tenir, la nina,
mes desitj que’l de descans,
y de treure un rebosillo
quant les altres lo traurán.
Tu no deus veure en tos somnis
mes qu’uns botons esmaltats,
una creu de pedres verdes
damunt gipó satinat;
faldetes color de rosa,
capell de pauma enflocat.
y que’l dia de Sant Jaume
balles la primera al ball.
Digam, donchs, l’espigolera,
si voldrás espigolar
lo camp del meu cor, hont xorda
del vent del desitj lo bram.
Sembla’m que vius, pageseta,
dies de goig y de pau;
les festes vas á l’iglesia,
los altres dies, al camp.
Sembla’m qu’anyores les vel-les,
vel-les de luna y d’embat,
que passes á damunt l’era
ab tes amigues folgant.
Sembla’m que quant elles ballan
ab los missatjes cansats,
quant mateixes y copeos
sones ferint ab dos machs;
quant los cantes ab veu dolsa,
les cansons del temps passat,
ton cor aixampla ses ales
d’un cel d’amor per l’espay.
Digam, dolga espigolera,
si voldrás espigolar
lo meu cor, que no grellassen
les espigues dins lo fanch!
¿Per què fins al pit acales,
hermosa nina, ton cap?
¿Per què tes galtes se tinyen
del viu color de la sanch?
¿Per qué una llágrima baixa
de tos ulls espiretjants?
¿Per què de ton capell beses
lo sech clavell esfullat?
Digam, tendra espigolera,
si lo goig no coneis ja,
si d’esta flor dins lo calzer
tots los plers hi tens guardats,
si al partir cap á la guerra
aquell jove la’t va dar,
aquell jove ab qui tu anavas
ab los dits entrunyellats.....
¡Ton plor diu, espigolera,
que ses gloses sols cantar,
que sols á ell veus en tos somnis,
que sens ell may tendrás pau!
¡Ton plor diu, espigolera,
que de mon cor dins lo camp
no hi vols cullir les espigues,
puis son poques y entre cards!