Umbra sis felix mihi; suntne veri,
uxor, amplexus? Vigilantis anne
cura te in somnis agit atque vana
ludis imago?
Umbra sed quamvis mihi cara, salve,
et mihi felix ades; osculantem
osculans tete accipioque amansque am-
plector amantem.
Credit et virgo speculo; ast imago
ludit indulgens speculi; perinde
somnia et mentes capiunt amantque
somnia mentes.
I, puer, noeti cane sacra, noeti
tura succendes. Per opaca noctis
umbra versatur, volat usa noctis
umbra favore;
nox parit somnos, hominum quietem;
hi vocant imis animas Avernis
morte contempta et simulacra vivis
mortua iungunt.
Vos, pii manes, memores senectae
ultimae iam, sacrifica ex acerra
munera haec, stacten capite et Sabaeae
mercis honores;
dumque nos rursum Elysio in recessu
iungat obstringens amor, haud gravare
et senis somnos, Ariadna, amatum et
visere lectum.