CARLES LIEBKNECHT
Com Frederic Adler, l'austríac més digne de què hem tingut esment en la barbra tragèdia, així Carles Liebknecht és l'alemany més alt. Qui parli de domini, que sigui dominat; qui esperi fer de ses prerrogatives un jou per als demés, que caigui sota el jou. Guillem i el Socialisme. El darrer parla així com hem parlat nosaltres. La idea de l'Imperi s'esmicola, i puja de relleu la imatge del noble condemnat. El món camina poc, però camina. Carles Liebknecht, avui, està molt per damunt de tots els socialistes que han comès la baixesa d'ocupar un seient en cualque Ministeri.
----
Hi ha, certament, davant tota lluita, una situació ben còmoda: és la de l'Aristarc vingut a menys. No escriure, no llegir, no fer cap cosa, i no trobar res bé, i censurar-ho tot. I ço més curiós és que semblant feina no la fan sempre els vells i els rutinaris; la solen fer els joves, que vénen obligats a dir o treballar per quelcom de bo.
Carles Liebknecht
Com Frederic Adler, l'austríac més digne de que hem tingut esment en la barbre tragèdia, així Carles Liebknecht és l'alemany més alt. Qui parli de domini, que sigui dominat; qui esperi fer de ses prerrogatives un jou per als demés, que caigui sota el jou. Guillem i el Socialisme. El darrer parla així com hem parlat nosaltres. L'idea de l'Imperi s'esmicola, i puja de relleu la figura del noble condemnat. El món camina poc, però camina. Carles Liebknecht, avui, està mólt per damunt de tots els socialistes que han comès la baixesa d'ocupar un seient en qualque Ministeri.
----
Hi ha, certament, davant de tota lluita, una situació ben còmode: és la de l'Aristarc vingut a menys. No escriurer, no llegir, no fer cap cosa, i no trobar rès bé, i censurar-ho tot. I ço més curiós és que semblant feina no la fan sempre els vells i els rutinaris; la solen fer els joves, que venen obligats a dir o treballar per a quelcom de bo.