Per Sant Miquel temps de magranes
i d'abrigar-se un xic per dins;
s'acaba el so de les tronades
pel de la pluja de xim-xim.
Porten els trams vidres que tanquen,
i cal maldar de la corrent;
si van de llarg les noies maques
ve un llanguiment per tot l'hivern.
De veure el vent despullant plàtans
sense motiu ja es té calfred,
i si ens atrapa al vespre un xàfec
sota els balcons plora el barret.
Hom ja s'acotxa un xic més d'hora
perquè així es fa, per mor del llum;
i els dels diaris, quan és l'hora,
fins us eixorden en ser lluny.