També a aquest l' he tocat! Sí, té; s' atura!...
Vol apuntar!... No pot... Li ha caygut l' arma!
Estén los brassos!... ensopega!... A terra!
Aixís: revólcat! Crida! Els seus hi corren!
Lo voltan! Van á alsarlo!... Ah, no: ja 'l deixan!
Deseu 'ls Sagraments: que prou tè l' ánima
al infern que li cantan las absoltas.
Baixa satisfet de la barricada. Ve fins al mitj de la escena y parla ab son fusell, abrassantlo.
Bé, company' Se t'estima. Deu permeti
que fem net de traidors á Barcelona...
y 't penjaré en l' altar de Santa Eularia.
Pausa, escoltant.
No: un tros de pa. Deu 'ns en dó! Tres dias
que no he tastat ni un mos: oydá! Mes ara
busquém balas y prou. La fam... qu' esperi.
Se fica 'l tros de pa á la butxaca. Registra altre cadaver.
se l' emporti! Els Felips per Catalunya...
han sigut sempre de la pell del diable!
—Diu, va fer, que es aquest bella persona.
—Ja á Madrid cuitarán á ferlo perdre.
—Y que vindrá á jurar las lleys antigas.
—Lo jurat trencará quan allá ho vulgan.
Company, estém perduts si la gent nostra
no fa un va-y-tot: que hi ha sigles y sigles
que 'ns volen acabar, y un dia y l' altre,
va de pares á fills que sota terra
furgan en las arrels de Catalunya.
—Mestre Olaguer, sempre ho veyeu tot negre.
—No, negre, no: color de sanch y fora.—
Se 'n va riure al sentir-ho; y vaig cuadrarmhi...
que 'l riure aquell al cor no m' hi cabía.
—Va á la mort Catalunya: y sou vosaltres
los que aixequeu 'l catafalch per ella.
Vosaltres, los prudents; la gent del ordre
que us fa por un fantasma, y sou joguina
dels d' allá, y dels d' aquí que mercadejan
ab la hisenda y la sanch del nostre poble.—
Vaig agafarlo per un bras, y ab ira,
sotraquejantlo tot, que 'n vaig fer massa,
li vaig dir tant cremat que no m' hi veya:
—Forman la Espanya, m' enteneu? dos pobles.
Hi ha qui diu son germans. Si, prou: se semblan
com l' aygua al foch, y com la nit al dia.
Volen manar tots dos, y com en ella
no hi caben pas, d' aquí que l' un ó l' altre
te d' aplatar lo coll fins que li ajupin.
Valencians, mallorquins y aragonesos
units als catalans fan un sol poble.
Ells tres ja han fet á tots, y sols nosaltres
ans l' orgull castellá no 'ns volém tórser.
Lo dia que caiguém!... Voleu saberho?
Aquí ho teniu: veyeu las cuatre rodas.
Dintre 'ls cércols de ferro hi ha Valencia,
Mallorca y Aragó; voltat de brasas
ja está á punt lo grilló de Catalunya.
Vos, deixéulo posar, y es fet lo carro,
que tragina pel mon de sigle en sigle
un mort que fa vergonya: nostra rassa
vensuda per cobarda y per indigne!—
Y 'l mall feixuch giravoltant en l' ayre,
saltantme 'l cor vaig acabar la feyna.
Y ell... no va riure més! Y ha dat la vida!
Pausa. Plorant.
Ara! Las mollas: bo! Malaguanyadas,
que aquí 'ls aucells no hi venen. Te mil gustos.
Pausa, menjant.
Lluny de mi 'l pa, y m' acabi la miseria,
lo rosari besant d' argentería
que á ma esposa vaig dar en prometatje.
S' ha tret lo rosari de la pitrera, besantlo.
de ma muller y de mos fills! Las mevas
no las vaig sentir pas! Y 'm desagnava!
Se sent tocar á somatent molt apartat y á estonas, que no destorbi la representació. De quan en quan tambe s' ha de sentir alguna canonada molt llunyana.
Una bala! Sols una! Un tros de ferro!
Ompliume l' arma fins arrán de gola!
Metralla, ferro, plom, que 'l fassi engrunas!
Hont trobarho! Ah! El rosari! Ja tinch cárrega.
Parenostres... recorts... tot, tot á dintre!
Torna á pujar una part de la barricada, disparant per una escletxa d'ella.