NUMERO 9.
LO SAGRAMENT D' EN PERE III.
LO SAGRAMENT D' EN PERE III.
_____
I.
-Jo so En Pere de Aragó.
En Jaca está lo bon rey
En Pere ters de Aragó,
donant voltas per la cambra
de son palau ostentós,
mes com fera encorralada
que com coronat senyor;
y arrugant entre sas mans
lletres que llegeix de nou,
se para, y esclama ab ràbia,
fent sonar los esperons:
—Axí aniré jo á Burdeus
com tu ets cavaller falló,
rey en Carles; males manyes
no poden tant en est cor,
que á mon sagrament jo falte
per temor de ta traició.
Qui t' ha batut en Sicilia,
llenssante de son bell sol,
bè't pot llenssar de la terra
bras á bras, é cos á cos;
pus quí sab venjar agravis
sab humiliar als fallons,
é si tu ets serp verinosa
jo sò En Pere de Aragó.
Diu, y al punt mana que busquen
á un mercader que ha per nom
Domingo de la Figuera,
y que l'hi porten ben prompt'.
Com lo tè dius de la cambra
diul'hi'l rey lo que oyreu tots:
—Mester vos es que sapiats
que 'us he cridat, honrat hom',
per lo mes lleyal é savi
de los qu'en mon regne son,
é axí com m' ets de servir,
segons jo esper', de bon cor,
vos vull fer jurar enants
que'm serets discret é bó,
é lo que oyrets de ma boca
ho ets de callar á tothom'.
Y en Domingo respongué:
—Axí ho he de fer, senyor.
Lo llibre dels Evangelis
prenent lo rey en axó,
l'obra pel mitj, y l'hi diu
á en Domingo:—Juraho donchs;
y en Domingo l'hi ho jurá,
fent l'hi 'n homatge tantost,
de mans y de boca al rey;
y diu l'hi lo rey llavors:
—¿Veus eixes lletres, Domingo?
pus en ellas la trahició
que ha feyt en Carles de Anjou
á ton natural senyor,
me diu lo noble 'n Cruilles.
¡Fort desapagat ne só!
Tú sabs que batalla'n era
concertada entre los dos
é cent cavallers per part,
en camp ras é segur lloch,
per só que'l rey de Inglaterra
tenir debia per nos
é per En Carles, segur
junt á Burdeus é dispost.
Mas ¿sabs que han feyt lo rey Carles
é l' de Fransa? 'ls dos hi son
ab dotze mil homes de armes,
per metrer ton rey á mort,
si acas assatjás de anar hi.
—¿E vos hi anirets senyor?
—A complir mon sagrament
hi aniré, si Deu ho vol.
Tú é lo fill d'en Gilabert
de Cruilles vindrets ab nos;
èst, per qu'es mon cavaller,
é tú, per coneixedor
de les sendes é camins
que 'ns cal fer per anar tost:
é axí 'ls tres, segretament,
ben travestits, dins tres jorns
havem d'estar en lo camp
hont me retá lo felló.
—Axí's ferá com manats,
mon rey é estimat senyor.
—Are ves al fill d'en Cruilles
que 't fassa la ordinació
que á ell tinch feyta, é demá
siatsme aparellats los dos,
de mitja nuyt en avant,
sens metrer bruit ne ramor.
Y mentres mol homilment,
se'n vá 'l lleyal y honrat hom'
á fer com mana lo rey,
entre enujat y animós,
despenja aquést del vell mur
una escona y un cassot,
y axí diu ab pit valent:
—No hi faltará 'l de Aragó;
é plach á Deu, rey En Carles,
que'ns tinguin segur lo lloch,
que ab esta escona muntera
te haig de retrer per traidor.
Mes jo 't jur, per Deu é 'ls sants,
que dins tres nuyts é tres jorns,
tot lo camp calcigaré
ab mon cavall al entorn,
perque sapian tos vassalls,
é los meus, é tot lo mon,
qui es lo rey Carles de Anjou
é qui En Pere de Aragó.
II.
A la hora de mitja nit
negra com gola de llop,
tres homens surten de Jaca,
cavallers en bons bridons,
y vers lo camí de Fransa
se llenssan á gran galop:
l'un, lo millor arreat,
cavalca axí com senyor,
y com á escuders, derrera
seguéixenlo 'ls altres dos.
¿Quí son y hont van ab tal pressa?
¿Per qué axí corren com folls?
¿Son correus que á Fransa envia
lo noble rey de Aragó,
dels que per estos camins
ne solen passar tots jorns?
Axí vol lo senyor rey
que sigue penssat de tots,
pus avuy no son missatjes
estos que van á galop,
sinó 'l mateix rey En Pere
ab sos lleyals servidors
Domingo de la Figuera,
y un cavaller de sa cort,
Bernat de Peratallada,
valents y discrets los dos.
Mes lo rey no es lo qui vá
cavalcant com á senyor,
sinó que dels que segueixen
es lo qui porta cassot
de lli, vert, ab espatlleras
dessota del camisol,
vella gramalla al devant,
cervellera y caperó,
y en la má ascona muntera,
y dels cavalls lo menys bó;
pus no vol que 'l reconegan
ni en sas armas ni en son port;
que vol anar á Burdeus
ben ignorat de tothom,
á complir lo sagrament
que feu á En Carlos traidor.
Com arrivan á posada,
lo rey y sos companyons,
tres jornadas porten fetas
ab una nit y un sol jorn.
Lo rey del cavall devalla,
y com si escuder l'hi fos,
á en Domingo tè l'estrep
per que baix' com á senyor.
Mentre 'l de Peratallada
porta 'ls cavalls á la cort,
lo rey l' hi dona aiguamans
á en Domingo, y devant l'host
y tots los que en la posada
aquella nit sopant son,
perque duptar ningú pugue
que'l rey es lo servidor,
fins l'hi escudella en la taula,
y l'hi talla, devant, tot:
y en acabant de sopar
lo rey y sos companyons,
en Domingo dorm en cambra,
y en la pallissa 'l rey dorm.
Com han tocat á maitines,
trau, en Bernat, cavalls nous,
y 'ls tres ardits cavallers
tornen á pendre 'l galop,
camí de Burdeus amunt,
passant muntanyas y ports.
Mes segons ván alenats,
en mitj de un núvol de pols,
flamejant los seus vestits,
y fent tremolar lo sol,
pareixen alats fantasmes
que volan á rans del mon,
moguts per lo gran poder
de aquèll Deu que tot ho pot:
mes no, que es lo rey En Pere,
que ab sos lleyals servidors,
vol aplegar à Burdeus
ants que se passe un nou jorn,
perque sapian sos vassalls,
y 'ls dels altres, y tothóm,
qui es lo rey Carles de Anjou,
y qui En Pere de Aragó.
III.
Prop la ciutat de Burdeus,
molt ben guarnit y espayos
hi ha un palench, desde hont se mira
no lluny acampada una host.
La hora del alba ha sonada;
es bell y seré lo jorn,
la matinada apacible,
lo vent quiet, radiant lo sol,
cuant tres cavallers arrivan
fatigats y plens de pols,
al camp cercat de batalla
ahont se'n entran á llarch trot;
y parantse en lo bell mitj
lo qui d'ells porta cassot,
se adressa sobre la sella,
y esclama ab accent de goitj:
—Lloat sia Deu, amichs,
avuy sabrá'l mon qui sò.
Com ha dit estas paraulas,
seguit de vuit companyons,
lo Senescal de Burdeus
entra en lo camp del honor,
en tant que l' del cassot vert
lo surt á rebre' al galop,
saludantlo ab cortesía
de part del rey de Aragó;
y l'hi diu:—Jo assí he vingut
de part del rey mon senyor,
per só que de la batalla
es avuy lo pactat jorn
entre 'l noble rey En Carles
é 'l monarca de Aragó,
en cual nom jo vos demano
si l'hi assegurats lo lloch.
—E jo, de part de lo rey
de Inglaterra, vos responch,
l'hi contesta 'l Senescal,
que digats al de Aragó
que'l camp segur no podem
tenir l' hi per res del mon,
ants que per Deu l'hi pregam,
si morir avuy no vol,
que en aquest punt no 's presente,
pus vets assí ab tota s'host,
lo rey Carles y 'l de Fransa,
que be 'l metrien á mort;
è axí que 'l donem per quiti,
per escusat, è per bó.
—Donchs placiats, lo Senescal,
replica'l del vert cassot,
que de assó 'n sia feyta carta
devant estos que ab vos son.
—Que 'm plau, li hi fá 'l Senescal,
mentre 'm digats vostre nom.
—¿Me assegurats ants á mí
é aquests altres?—Senyor, hoc.
—Que 'm plau, diu tambè, y tirantse
enderrera 'l caperó,
—Senescal, ¿vos coneixetsme?
fá, y 'l Senescal llavors,
guardantlo bé, salta en terra
devant del rey de Aragó,
y l'hi diu:-¡Ah! ¡qué havets feyt,
gran rey! per vos tem mon cor!
Mes donantl' hi'l rey la má
y cavalgar fentlo tost,
—Per salvar mon sagrament
Senescal, vingut jo som,
diu l'hi ab accent de noblesa,
é vull que cuant devant vos
ha passat, é cuant encara
sia dit é fasse jo
ho posarets en la carta.
—Axí's ferá, mom senyor.
No bé lo bon Senescal
ha acabat de dir ests mots
cuant llensá 'l rey lo cavall
per lo camp tot al entorn,
fentlo brocar gentilment,
y aixecant núvols de pols,
lo generos animal
calciga valent lo sol.
Com tanta gracia y destresa
veuhen tots los que allí son,
—¡Ah Deu! admirats, esclaman,
jamès no naixqué en lo mon
cavaller com lo qui ha assí
per son bras é per son cos.
Y havent cercat ja lo rey
per tot arreu lo camp clos,
devant la capella, avalla,
que hi ha, y ahont fá oració,
en la ma tenint las regnas
del cavall cobert de suor;
y axí que ha benehit Deu,
perque 'l portá en aquest jorn
á complir son sagrament,
salta á lo cavall de nou,
y tornant al Senescal
l'hi pregunta axí tres colps:
—Senescal ¿vorrets tenirme
segur avuy aquest lloc?
y tres vegadas seguidas
l'hi fa 'l Senescal que no.
—Pus llavors, digats als reys,
mals cavallers é fallons,
que tot est camp ha cercat
fins are'l rey de Aragó,
é no trobant' hi 'l rey Carles,
ne tenint segur lo lloch,
se'n ha tornat á son regne
per quiti, escusat, é bó.
—Jo 'us jur que axí ho he de dir;
lo Senescal l'hi ha respost,
mes ants vos prech, rey En Pere,
que á salv' vos posets tantost,
pus jo sé que 'l rey de Fransa
tè manat sia pres tothom
que vinga avuy ó s' en vaja,
é sia del Aragó.
—No 'n temats res; mas las gracies,
Senescal, per so vos don',
é axí com salv' he vingut,
salv' me 'n iré si Deu vol.
—Anats donchs á la ventura,
lo Senescal l'hi respont,
y com la ma l'hi ha besada,
y lo veu partir al trot,
girantse als que romangueren
axí 'ls hi diu plé de foch:
—Cavallers, ve 'ts aquí un rey
qu' es dels monarcas la flor,
é 'l millor que portá espasa,
é que ha calsat esperons;
é vé 'ts, per fí, lo que vá
en cortesía é alt cor,
entre 'l rey Carles de Anjou,
é En Pere ters de Aragó.
De D. Adolfo Blanch.