PIRENENCA
Dins la cambra xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fòra negra, negra,
la montanya'm vetlla el sòn.
La montanya alta, alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'arrima dreta, immòvil,
centinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora'l mar,
hont els meus amors m'esperen
sota el cel assoleiat.
Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Par de fòra negra, negra,
la montanya'm vetlla el sòn.