(Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR)
JUTGLAR
Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?
SEBASTIÀ
Vés, vés; ets un boig; fuigme del davant.
JUTGLAR
Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la
comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari,
ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.
SEBASTIÀ
Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.
JUTGLAR
Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun
personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A
veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un
faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y
digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que
vens?
SEBASTIÀ
Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu,
però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que
no t'agradarà gaire.
JUTGLAR
En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners
als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de
regatejarla catorze anys.
(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ)
SIR ANDREU (a Sebastià)
Ah! ja us tinc ara! Preneu això.
(Li pega)
SEBASTIÀ
Y tu pren això altre y això y això!
(Li pega)
Tothom és boig aquí!
SIR TOBIAS
Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada.
JUTGLAR
Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar
en les vostres pells.
(Sen va)
SIR TOBIAS (deturant a Sebastià)
Atureuvos, atureuvos!
SIR ANDREU
No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré
d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió
violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar,
no hi fa res.
SEBASTIÀ (a sir Tobias)
Deixam anar!
SIR TOBIAS
Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu
l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!
SEBASTIÀ
No'm deixaras anar? No?
(Se desfà de sir Tobias)
Què vols ara? Treu l'espasa si goses!
SIR TOBIAS
Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang
tant insolenta que teniu.
(Desenveina)
(Entra OLIVIA)
OLIVIA
Atúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat!
SIR TOBIAS
Senyora!
OLIVIA
Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure
en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat
ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu,
estimat Cesari. Murri, vesten!
(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià)
(A Sebastià)
Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et
guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al
teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades
comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és
necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill
ta vida, ha tirat contra la meva!
SEBASTIÀ (apart)
Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o
això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos
sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai
més.
OLIVIA
Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols
seguirme?
SEBASTIÀ
De bon grat, senyora.
OLIVIA
Oh digaho y fesho!
(Sen van)