(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)
SIR TOBIAS
Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida
he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab
l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal
rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us
respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us
toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran
Sophi.
SIR ANDREU
Diable! Doncs no hi vui saber res!
SIR TOBIAS
Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou
feines pot contenirlo.
SIR ANDREU
Mala negada!... Si jo hagués sabut que era tant valent i
destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que
provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el
meu cavall gris Capulet.
SIR TOBIAS
L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot
això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.
(Apart)
No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el
bast.
(Entren FABIÀ Y VIOLA)
SIR TOBIAS (baix a Fabià)
M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.
Li he fet creure que aquest jove és una fera.
FABIÀ (baix a sir Tobias)
Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot
ell com si un ós l'empaités.
SIR TOBIAS (baix a Viola)
No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament
que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l
motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols.
Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat;
però diu que no us farà cap mal.
VIOLA (apart)
Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta
per esser un home jo!
FABIÀ (baix a Viola)
Si veieu que s'encega, fugiu.
SIR TOBIAS (baix a sir Andreu)
Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol
tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que
segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha
promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà
cap mal. -Va! En guarda!
SIR ANDREU (apart)
Déu faci que sen recordi!
(Desenveina)
(Entra ANTONI)
VIOLA (a sir Andreu)
Us juro que és contra la meva voluntat.
(Desenveina)
ANTONI (a sir Andreu)
Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la
seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us
desafia.
SIR TOBIAS
Vós! Y qui sóu vós?
ANTONI
Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer
més de lo que he dit.
SIR TOBIAS
Oidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu.
(Desenveina)
(Entren dos Agutzils)
FABIÀ
Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!
SIR TOBIAS (a Antoni)
Desseguida estaré per vós.
VIOLA (a sir Andreu)
Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.
SIR ANDREU
Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas
molt segur y és molt fi de boca.
PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)
És aquest.
SEGON AGUTZIL
En nom del duc Orsino, quedeu pres.
ANTONI
Us enganyeu, senyor.
PRIMER AGUTZIL
No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de
mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.
ANTONI
Tinc d'obeir.
(A Viola)
Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està
fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La
necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna
el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà
succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us
espanteu.
SEGON AGUTZIL
Vaja, passeu; anem.
ANTONI
Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.
VIOLA
Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que
m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la
vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga.
Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves
pobreses. Aquí en teniu la meitat.
ANTONI
Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per
vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia,
perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la
temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.
VIOLA
No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni
el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut
que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o
qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble
sang.
ANTONI
Oh, Déu!
PRIMER AGUTZIL
Vaja, anem, depressa.
ANTONI
Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he
arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la
més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son
virtuós aspecte.
PRIMER AGUTZIL
Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.
ANTONI
Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu!
Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi
ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és
la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella
aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab
bonics y joies.
PRIMER AGUTZIL
Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem.
ANTONI
Anem.
(Sen van Antoni y els Agutzils)
VIOLA (apart)
Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que
deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga
certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres
per tu, germà meu!
SIR TOBIAS
Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y
mirem que s'ha de fer.
VIOLA (apart)
Ha dit Sebastià!... En el meu mirall veig sempre la fidel
imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals
paraments, jo no faig més que copiarlo en tot... Oh! si això
fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y
dolces les ones amargantes.
(Sen va)
SIR TOBIAS
És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una
llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar
l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia,
pregunteu an en Fabià.
FABIÀ.
Un covard, devot y religiós de la covardia.
SIR ANDREU
Maleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí.
SIR TOBIAS
Sí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa...
SIR ANDREU
Si no ho faig!...
(Sen va)
FABIÀ.
Anem a veure en què pararà tot això.
SIR TOBIAS
M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res.
(Sen van)