(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)
SIR TOBIAS
Vine, vine, Fabià.
FABIÀ
Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta
bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.
SIR TOBIAS
No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
d'aquest murri?
FABIÀ
Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.
SIR TOBIAS
Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo
pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és
veritat, Sir Andreu?
SIR ANDREU
Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.
(Entra MARIA)
SIR TOBIAS
Aquí tenim el nostre espatotxí.
MARIA
Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per
aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant
reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta
carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
farsa, calleu y amagueuvos!
(S'amaguen. Maria llença la carta)
Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli
pessigolles.
(Sen va)
(Entra MALVOLÍ)
MALVOLÍ
No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La
Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els
demés criats. Què haig de pensarmen?
SIR TOBIAS (apart)
Vet-aquí un murri vanitós!
FABIÀ (apart)
Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!
SIR ANDREU (apart)
Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!
SIR TOBIAS (apart)
Quietut!
MALVOLÍ
Esser comte, en Malvolí!
SIR TOBIAS (apart)
Ah, gallofa!
SIR ANDREU (apart)
Una pistola, una pistola!
SIR TOBIAS (apart)
Quietut, quietut!
MALVOLÍ
Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse
ab el seu servent guarda-roba.
SIR ANDREU (apart)
Arri d'aquí, per Jezabel!
FABIÀ (apart)
Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com
l'estarrufa la vanitat!
MALVOLÍ
Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...
SIR TOBIAS (apart)
Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!
MALVOLÍ
...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
endormiscada...
SIR TOBIAS (apart)
Foc y sofre!
FABIÀ (apart)
Quietut, quietut!
MALVOLÍ
...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard
greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
al meu parent Tobias...
SIR TOBIAS (apart)
Forques y destrals!
FABIÀ (apart)
Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.
MALVOLÍ
Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...
SIR TOBIAS (apart)
Y l'hem de deixar viu?
FABIÀ (apart)
Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
callem.
MALVOLÍ
...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar
ab una severa mirada d'autoritat...
SIR TOBIAS (apart)
Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
barres?
MALVOLÍ
...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la
vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...
SIR TOBIAS (apart)
El què? el què?
MALVOLÍ
...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
d'ubriagarvos.
SIR TOBIAS (apart)
Arri, ronyós!
FABIÀ (apart)
Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.
MALVOLÍ
Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
ximple...
SIR ANDREU (apart)
Sóc jo; ja ho veureu.
MALVOLÍ
Un tal Sir Andreu.
SIR ANDREU (apart)
Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per
ximple.
MALVOLÍ
Què hi ha aquí?
(Cull la carta)
FABIÀ (apart)
Ja tenim l'aucell al parany.
SIR TOBIAS (apart)
Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
ab veu alta.
MALVOLÍ
Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li
regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P
majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.
SIR ANDREU (apart)
Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?
MALVOLÍ (llegint)
«A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida
voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís
serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?
(L'obre)
FABIÀ (apart)
L'am li ha arribat fins a les entranyes.
MALVOLÍ (llegint)
El cel sab que t'estimo
ab tot el meu cor.
A qui?
Ningú ha de conèixer
mon secret amor.
«Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix?
El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!
SIR TOBIAS (apart)
Que't pengin, ruc.
MALVOLÍ (llegint)
Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata séns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.
FABIÀ (apart)
Meravellós enigme!
SIR TOBIAS (apart)
Us dic que és una moça molt aixerida.
MALVOLÍ
«M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer
mirem això.
FABIÀ (apart)
Quin plat de matzines més ben servit!
SIR TOBIAS (apart)
Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!
MALVOLÍ
«Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme.
Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat
ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si
jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab
mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...
SIR TOBIAS (apart)
Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
rastre.
FABIÀ (apart)
Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que
fos més pudent que una guilla.
MALVOLÍ
M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.
FABIÀ (apart)
No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.
MALVOL!
M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria
d'esser una A, y hi ha una O.
FABIÀ (apart)
Y em sembla que acabarà ab un: Oh!
SIR TOBIAS (apart)
O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!
MALVOLÍ
Y darrera una I.
FABIÀ (apart)
Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la
teva esquena que felicitat davant teu.
MALVOLÍ
M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant
una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió
favorable, perquè totes aquestes lletres entren en el meu
nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.
(llegint)
«Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet
superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar
a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell
d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat
ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu.
Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per
sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu
la servissis. La feliç desditxada »
Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré
orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir
Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré
l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per
la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de
mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt
discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del
séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré
sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames
creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la
meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una postdata.
(Llegint)
«És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el
teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma
presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que
voldras.
(Sen va)
FABIÀ
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.
SIR TOBIAS
Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse
enginyat aquesta trapaceria.
SIR ANDREU
Y jo també.
SIR TOBIAS
Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
aquesta.
SIR ANDREU
Y jo també.
(Entra MARIA)
FABIÀ
Ara ve la més gentil armadora de paranys.
SIR TOBIAS (a Maria)
Vols posarme'l peu al coll?
SIR ANDREU
O en el meu?
SIR TOBIAS
Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
el teu esclau?
SIR ANDREU
Y jo també.
SIR TOBIAS
L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot
quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.
MARIA
Però, digueume: li ha fet efecte?
SIR TOBIAS
Com l'aiguardent a una llevadora.
MARIA
Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la
comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color
que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda
que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria
s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.
SIR TOBIAS
Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
dimoni trapacer.
SIR ANDREU
Y jo també.
(Sen van)