Pujam a la montanya, y des del cim
als horizonts s'escampa la mirada,
y per recort, abans de la baixada,
qualque floreta anònima cullim.
Y passen els hiverns, y quan obrim
el llibre on la flor jau oblidada,
del mirador de l'alta serralada
ella'ns renova la visió sublim.
Guarda la tradició catalanesca
la cansó popular, flor de garriga
qu'al cim de l'avior s'obrí a la llum.