CANSONS DE LA SERRA
La balenguera misteriosa,
com una aranya d'art sutil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida trau lo fil.
Com una parca bé cavila.
teixint la tela per demá.
La balenguera fila, fila,
la balenguera filará,
Girant l'ullada cap enrera,
guaita les ombres de l'avior,
y de la nova primavera
sab on s'amaga la llevor.
Sab que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelà.
La balenguera fila, fila.
la balenguera filará.
Quan la parella vé de noces.
ja veu y conta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els qu'ara viuen d'ilusions,
els qu'a la plassa de la vila
surten a riure y a cantà:
La balenguera fila, fila.
la balenguera filará.
Ballugant l'aspi, el fil capdella,
y de la patria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profonda nit tranquila,
destría l'auba qui vendrá.
La balenguera fila, fila.
la balenguera filará.
De tradicions y d'esperanses
tix la senyera pe'l jovent,
com qui fa un vel de novianses
ab cabelleres d'or y argent
de l'infantesa qui s'enfila,
de la vellura qui s'en va.
La balenguera fila, fila.
la balenguera filará.