Te prenguí uberta la mà,
y digui, mirant ses ralles:
—Ara sabré lo que'm calles,
sens que ho puguis amagà.
Lo que jo veure fingía,
m'ho digué ta vermelló,
y'm feres la confessió
de quelcom que no sabía.
Si 't veus a tenir demá
amador que'm succeyesca,
no vulles, no, que llegesca
en el palmell de la mà.
Del passat acusadora,
l'ignocencia't va trahî:
no síes, com fins aquí,
ignocent y pecadora.