Faune mutilat,
brollador aixut,
jardí desolat
de ma joventut...
Beneída l'hora
que m'ha duit aquí.
La font qui no vessa, la font qui no plora
me fa plorâ a mi.
Sembla qu'era ahí
que dins el misteri de l'ombra florida,
tombats a la molsa,
passávem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolsa,
dintre la piscina guaitávem els peixos,
cullíem poncelles, cassávem bestioles,
y'ns fèyem esqueixos,
muntant a la branca de les etzeroles.
Ningú sab com era
qu'entre l'esponera
de l'hort senyorívol,
fentlo més ombrívol,
creixía la rama d'antiga olivera.
Arbre centenari,
amorós pontava la soca torsuda,
perque sense ajuda
poguéssim pujar-hi.
Al forch de la branca senyora y majora
penjávem la corda de l'engronsadora,
y, venta qui venta,
folgávem y rèyem, fins que la vesprada
la llum esvahía de l'hora rüenta,
de l'hora encantada.
Somni semblaría
el temps qu'ha volat
de la vida mia,
sense les ferides qu'al cor ha deixat;
sense les ferides que's tornen obrî
quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.
Trenta anys de ma vida volaren depressa,
y encara no manca
penjat a la branca
un tros de la corda de l'engronsadora,
com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat.....
Faune mutilat,
brollador aixut,
jardí desolat
de ma joventut.