.mw-parser-output .dropinitial{float:left;display:block;line-height:1;text-indent:0;margin:0 .1em 0 0;font-size:3em}¿Ahont van eixes onades de gent tota febrosa?
¿Ahont corre, fatigada, la vella humanitat?
Israel de tots los segles, alsant boyra polsosa,
dins ella sempre mira lo terme desitjat.
Y’l terme may arriba; flastoman y se queixen
los pobles y les rasses, mesclant verí del cor;
y vells Moisés moren, y nous Moisés neixen,
y’l mon lo desert tresca, voltant lo vadell d’or.
Los trossos d’ unes taules rompudes ab follia,
serveixen per les noves mes prest apedregar;
les lleys d’ordre y justicia no viuen més qu’un dia;
tot cau y se soterra del temps dins lo fossar.
L’humanitat avansa... De cent en cent jornades,
gegants inmóvils troba, just fites del desert,
que quant ha passat ella, no veuen més qu’ossades,
despulles, sanch, ruines, fins que sa vista es pert.
Al peu de cada segle, la gran familia humana
s’aplega; allá descansa de corre y de lluitar;
may torna els ulls arrera; res al passat demana;
lo paradís que cerca, avant creu qu’ha d’estar.
Contra’ls adorats ídols tot lo rencor rebenta
dels pobles qu’espurnejan p’els desenganys ferits,
y mostrantlos nafrada sa carn del coll sagnenta,
los tomban y calcigan, posant al cel sos crits.
S’aixecan altres ídols en lloch d’aquells qui jauen,
llansant noves promeses, vestint un nou desfrés.
Los pobles los encensen; de jonollons tots cauen,
clamant «Redentors, gloria, la sanch del pit vostr’ es.»
Los ídols llavors criden: «L’humanitat es lliure.»
Y tiren ses corones, sos ceptres y mantells.....
Los pobles uns als altres se diuen: «aixó es viure!»
y rompen les insignies al peu dels deus novells.
La dignitat humana d’honor queda sodolla
quant romp una corona, quant té un ceptre romput.
¡D’una corona uberta pot ferse’n una argolla,
de trossos d’un vell ceptre grillons d’esclavitut!
Los més ardits s’aixecan y diuen: «Eixa terra
no es la promesa terra que tots venim cercant;
als qui vullan romandre fassemlos mortal guerra;
humanitat, aixecat, camina cap avant»...
La pobre creu y s’alsa... Camina que camina,
després d’un desert aspre, més aspre desert vé;
lo vell cau y badalla, y al jove li enmatzina
lo cor, desitj, set, febre p’el mon que promés té.
Quant dins la polsaguera los folls ja’s sempentejan,
aquells gegants altivols, los segles inmortals,
s’esguardan uns als altres, somriuen y capejan,
mirant com jardins cercan corrent als arenals.
Y passan les jornades y’ls desenganys may passan,
y fuig ab l’esperansa la fé ab tot son etcis;
los pobles uns als altres els cors, fers, s’arrabassan,
cercant dins ses entranyes les claus del paradís.
La sanch puja á la testa del poble mes altívol;
del mon ne vol fer cendra per fer son dret etern;
ja que’l cel mos ho nega, li diu son seny ombrívol,
cerquem dins avenchs fondos remeys que’ns do l’infern.
Hi baixan; negres roques un oli ardent hi suan;
son pous per hont trascola sos plors l’eternitat;
dels comdemnats son llágrimes que fins allá traspuan;
y ungits son ab tal oli los reys de l’igualdat!
Les grans ciutats ne regan, per viles l’espargeixen,
no hi ha poder ni gloria qu’ab ell no s’enderroch;
quant tot la flama ho crema, los pobles compareixen
per veure la justicia sortir de dins lo foch.
De dins la negra cendra surten cruels venjanses,
sols surten grans miseries, y s’alsan mes clamors,
y tornen caure els ídols, y mortes esperanses
reneixen pera viure tant com los nous senyors.
............
¿Ahont van eixes onades de gent tota febrosa?
¿Ahont corre, tant cansada, la vella humanitat?
Israel de tots los segles, alsant boyra polsosa,
dins ella sempre mira lo terme desitjat.....
Molt bella n’es la terra, la terra suspirada;
mes ay! ningú l’ha vista, ningú la veurá may.
Dels ulls malalts p’els vicis n’es fosca la mirada,
cegats los deixaría del cel lo pur miray.
Lo paradís de ditxa un mur ne té ab set portes;
escrits ab llamps flamejan los noms de set virtuts,
á dins tot son etcisos, á fora terres mortes,
carners, odis, miseries, y’ls aires corromputs.
Los pobles de la terra, fermats á sa cadena,
entorn del mur fan cercles, les portes unglejant...
Per cástich, Deu los fibla l’assot damunt l’esquena,
y ab veu de tró los crida: «¡Humanitat, avant!»