I Drogoman seiner, s’agues bon destrier
En fol plag foran intrat mei guerrier :
C’aqui mezeis cant hom lor me mentau
Mi temon plus que caillas esparvier,
E non preson lor vida un denier,
6 Tan mi sabon fer e salvatg’ e brau.
II Cant ai vestit mon fort ausberc doblier
E cent lo bran quem det En Gui l’autrier,
La terra crola per aqui on vau ;
E non ai enemic tan sobrancier
Que tost nom lais las vias el sentier,
12 Tan me dopton can senton mon esclau.
III D’ardimen vail Rotlan et Olivier,
E de domnei Berart de Mondesdier ;
Car soi tan pros per aco n’ai bon lau,
Que sovendet m’en venon messatgier
Ab anel d’aur, ab cordo blanc e nier,
18 Ab tals salutz don totz mos cors s’esjau.
IV En totas res semble ben cavalier ;
Sim soi, e sai d’amor tot son mestier
E tot aisso c’a drudari’ abau,
C’anc en cambra non vitz tan plazentier
Ni ab armas tan mal ni tan sobrier ;
24 Don m’ama em tem tals que nom ve ni m’au.
V E s’eu agues caval adreit corsier,
Suau s’estes lo reis part Balaguier
E dormis se planamen e suau ;
Qu’eul tengr’ en patz Proens’ e Monpeslier,
Que raubador ni malvatz rocinier
30 Nol rauberan mais Autaves ni Crau.
VI E sil reis torn’ a Tolosa el gravier,
E n’eis lo coms e siei caitiu dardier,
Que tot jorn cridon : Aspa ! et Orsau !
D’aitan me van qu’eu n’aurail colp premier,
E i ferrai tan queis n’intraran doblier,
36 Et eu ab lor, qui la porta nom clau.
VII E s’eu consec gelos ni lauzengier
C’ab fals conseil gaston l’autrui sobrier
E baisson joi a presen et a frau,
Per ver sabran cal son li colp qu’eu fier :
Que s’avian cors de fer o d’acier
42 No lur valra una pluma de pau.
VIII Na Vierna, merce de Monpeslier,
En raina sai amaretz cavalier,
45 Don jois m’es mais cregutz per vos, Deu lau.