VISTES AL MAR
De la nit per lo pregon,
entre cants i llum extranya,
baixaven de la montanya
al Dolor com rei del món.
Nit del Divendres Sant
Caldetes, 1901
I
Vora la mar eternament inquieta
floreix immobil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.
II
Degué sê un dia així que l bon Jesús
caminà sobre l mar: el cel i l'aigua
serien, com avui, llisos i blaus...
I la Visió anà rapida a l'encontre
dels encantats deixebles en la barca.
III
El cel ben serè
toma l mar més blau,
d'un blau que enamora
al mig-diaclar:
entre ls pins mel miro...
Dues coses hi ha
que l mirar-les juntes
me fa l cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
IV
El vent se desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,
callant s'ageganta,
l'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta,
l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
V
Una a una, com verges a la dança,
entren lliscant les barques en el mar;
s'obra la vela com una ala al sol,
i per camins que no més elles veuen
s'allunyen mar endintre...
Oh cel blau ! Oh mar blau, platja deserta,
groga de sol! D'aprop el mar te canta,
mentres tu esperes el retorn magnific,
a sol ponent, de la primera barca,
que sortirà del mar tota olorosa.