Vileta d'Arles diumenge a la tarda
—tot de padrines amb còfies de neu—
sota el cloquer inmortal que s'aguanta
canta el mainatge cançons d'altre temps.
A cada porta és escrit: serenada,
amb guix tan blanc com la calç de bell fresc.
I una fadrina que passa us esguarda,
i ja sou d'Arles, perquè en sou corprès.
Una fadrina
i una altra i una altra;
vileta d'Arles, que guarnida que ets!
Els teus minyons que a la guerra marxaven
sols tornarien per fer de promès.
I una velleta que puja a l'església
i un estranger sempre bocabadat;
tota la plaça amb banderols de festa
i un xocolata com no n'heu tastat.