-Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!!
-Qui em crida?
-Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m'estic
esgargamellant.
-Doncs fins ara no l'he sentida. Estava a la part de darrera
fent els llits.
-Anava a bombar; però la senyora (en to de burla) s'ha deixat
l'aixeta oberta.
-Filla meva, no sé què dir-li; una no pot pas ser per tot.
-És que l'altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan
descuidada...
-Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà.
-Si no li agrada, deixi-ho.
-No ho vui deixar; no em dóna la gana.
-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.
-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!
-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia
portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.
-Ai la gran trapacera!
-Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer
adonar.
-Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes
porqueries al pou.
La del tercer pis -¿Qui és que tira porqueries al pou? Ja deu
haver xerricat una mica massa.
-A poc a poc amb el parlar; si pujo aquí dalt li clavo un fart
de bufetades.
-Ara mateix n'han passat una pila que anaven a bufetades.
Encara ningú me l'hi ha posat, la mà a la cara. Ni el meu pare!
¿Que es pensa que sóc la Rita?
La Rita. -Què vol dir amb això?
-Jo... res; però la del primer pis va dir que li havia dat una
bufetada i que vostè ni menos s'hi havia tornat, i com que jo
vaig sentir el xec...
-Embustera, més que embustera!
-Si vaig ser jo qui l'hi vaig dar an ella.
-Figuri's que va dir a la senyora que llavors del robo de can
Sunyol m'havien ficat a la galera, perquè hi va haver qui em va
veure a la cantonada del carrer de Fernando mentres feien el
robo; però la senyora no en va fer cas, perquè ja sap que el vi
li agrada una mica massa.
La del primer pis. -Ai, putinera! Vostè sí que ho és, de
borratxa i trapacera i bruta, i que més valdria que callés.
-Festeja més que cap gos: tothom la segueix.
-Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè
amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana.
La de l'entresol. -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap.
-Ella ha començat; no li deia pas res, jo.
-No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles.
-Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.
-I a vostè per trapacera.
-Porca!
-Indecenta!!
-Mala dona!!!
-Lladre!!!!
-Tu ho ets!
-Per què m'ha de trencar el respecte? Per què m'ha de dir TU?
ROBERT SANALL