Tots los delits del cors he ja perduts,
e no atench als propis d'espirit;
en los mijans ha ésser mon delit,
e si no l'he, yo romanch decebuts.
E sol d'aquests me resta lo caçar,
per que us soplich, mon car e bon senyor,
que del falcó me siau donador,
un pelegrí lo qual té nom suar.
Si lo falcó, senyor, no·m voleu dar,
causa sereu de ma perdició,
car tornaré a ma complexió,
d'on era tolt, ço és, dones amar.
Car no vull ser ociós animal,
no vulla Déu que yo stiga en foll:
més am anar en part on rompa·l coll
que si estich segur entre bé y mal.
Ja la edat a mi no·s cominal;
seré jutjat de tots per galant vell,
y a dones plau l'om quant és jovencell;
totes són carn, y en carn és lur cabal.
Tant quant a ço, recapte·ls donaré:
dels membres só bé proporcionat;
más és lo mal que l'hull tinch ja ruat,
y en llur esguart, vell me reputaré.
Moltes rahons bastantment los diré,
mas no hiré per los carrers cantant:
a dones plau l'om qui va follejant;
mas a la fi tot quan volrran faré.
No porà ser que no·n trop del temps meu,
ab lo pols blanch, ros diumenge matí;
d'argent fan or. Donchs, qué diran de mi?
de lur amor quisvol pot ser hereu.
Donchs vós, senyor, d'ocasió·m toleu,
e porà's ffer, si lo falcó·m donau;
o si aquell a vós donar no plau,
a Déu y a vós un home levareu.
A vós és dat curar del sperits:
donchs en lo meu hajau-hi vostre sguart;
dau mi remey e no vinga molt tart,
perque·ntretant no prenga·ltres delits.
Tornada
Mon car senyor, tot hom cerca delits,
segons cascú sa qualitat requer,
mas a present la dona y lo dinar
són los déus dos en lo món favorits.