CADA PIEZA VIVE EN UNA DIRECCIÓN · NADA VIVE EN UNA SOLA SALA  

PoetósferaLa BibliotecaDamas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallès · Modernismo

¡Son ells!!...

catalán

¡SON ELLS!!...

DESEMBARCO DE LOS ALMOGAVARES

EN ORIENTE

POR

D. DÁMASO CALVET DE BUDALLÉS

SOCIO HONORARIO DE LA REAL ACADEMIA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA

POESÍA CATALANA

premiada con la ENGLANTINA DE ORO que se adjudicó en el

Consistorio de los Juegos Florales de Barcelona el

dia 1.° de Mayo de 1859, primer año de su re-

instalación después del desuso en que habian

caído desde el siglo xv

ENRIQUECIDA CON LA VERSION LIBRE AL CASTELLANO

POR

D. FLORENCIO JANER

INDIVIDUO DE LA MISMA REAL ACADEMIA

CUARTA EDICION

¡SON ELLS!...

DESEMBARCH DELS ALMUGAVERS EN ORIENT.

«E los Almogavers dixeren: vuy
será que ns' mostrarém qui som.»
(Ramon Muntaner, cap. LXIV)

La mar bòrra sas platjas, los regnes llurs fronteras,

Trasplanta en monts la arena lo Simoun cremant;

Poch duran dels cometas las roijas cabelleras:

Llú la veritat sola per tota eternitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Prop de la platja hont Tiro repartia

Sas púrpuras als reys, y dalt de un mont,

Los habitants de la comarca alsavan

En un temple pregarias al Senyor.

Dret á son trono la oració volava,

Com los perfums de las primeras flors;

Ell sa mirada en lo infinit perduda

Gira... y retruny de una campana l' só.

Al véurer las riberas aclaridas

Pèl llam en nit de tempestat y trons,

Lo mariner no gosa, com gosaren

De aquella gent, á tal senyal, los cors.

Com inspirats fora del temple surten,

—¡Son ells! ¡Los Catalans!—esclaman tots,

Al mirar marbrejarse las onadas

Ab las surants carenas de Aragó.

—¡Respira, patria, que si s'ennuvola

No s'enfosquí jamay lo cel dels bons!

II.

Y com un vol d'aurenetas

Vehent sos monts allá d'allá,

Van corrent á la ribera

A abrassar als Catalans.

Ab llurs fills quedan las mares

Per mostrársels desde dalt;

Que péls cors es la alegría

Com la pluja per los camps,

Que aixeca las débils herbas

En despit del uracá.

Fins las áiguas com esclavas

Los baixells van á besar,

Y las áuras, que gronxaren

Dels vencedors los plomalls,

Empenyent las tallants proas

Llauradoras de aquells mars,

Y del inspirat Homero

Portaren los dolsos cants,

Se disputan jugueneras

Nostra ensenya acariciar.

En tant que l' ¡Desperta, ferro!

Lo ressó va propagant,

Y tornan lo crit las rocas

Ab só més ronch y ofegat.

III.

Ja los tenim en terra: las marcas de llurs passos

Respectarán las onas, los uracáns, lo temps.

¡Lloch! ¡lloch! als que guanyaren ab llurs robustos brassos

Reálmes per llur patria, y scèptres per llur Rey.

Ja péls perills glateixen; ja anyoran las batallas:

Parle llur pell colrada, llur cos plé de senyals.

A vert passa lo bronze, á negras las murallas,

Y se robella l'ferro als aires exposat.

Las fletxas en la esquena, destrals en la cintura,

Al bras esquer la adarga, y ab lo tallant coltell,

Al enemich se tiran, sens dur altra armadura

Que un mal vestit de cuiro y abonyegat capell.

Llurs donas, com ells bravas, segueixen llurs petjadas,

Y en mitx de las batallas alletan á llurs fills:

Llur foch y valor beuhen en estas mamelladas,

Y encara noys lo exércit dels pares van seguint.

Restas de aquellas hordas que l'glás abandonaren,

Com á un monarca adoran al que los dú al combat:

Nascuts en mitx las selvas, jamáy los subjugaren,

Que noys ja ls'adormian ab cants de llibertat.

Roger en las batallas desperta son coratge;

Més terras ja l'coneixen que Montserrat pichs té:

Son elm es la bandera, que al perillós paratge

Los guia, y la Victoria camina al devant seu.

Guaytáulo, ja pren terra, ja bratlan sas miradas,

¿Qué cerca? ¿Qué l' enuja? — ¿Hont son los enemichs?

Mal hajan estas onas y dolsas marinadas,

Que ni una vela esqueixan, ni ns' mostran un perill.

IV.

—¿Serrahins cercas? Per allí venen,

A Roger diuhen tots los peons;

Per la montanya cobarts s'extenen...—

—¡Qué poden penyas ab valents cors!

¡Y qui á sa casa se n' tornaria

Sens en llurs venas l' arma amussar!

¡A ells! ¡San Jordi! ¡Santa María!

¡Desperta, ferro! ¡Firam! ¡firam!

No tenim tendas: pus á guanyarlas:

La má á la escona, y allí minyons.

Mostrèmnos dignes al etjegarlas

De eterna gloria en estos llochs.

Per las esposas gel lo cor sía,

Que ja nos cridan los atabals.

¡A ells! ¡San Jordi! ¡Santa María!

¡Desperta, ferro! ¡Firam! ¡firam!

Est camp de gloria nostra vinguda

Trasforme en cércol de gladiadors:

Llur sanch ne sía nostra beguda,

Llurs xafats cascos fassan de gots.

En nostras armas Grecia confia:

Torném al poble sa llibertat.

¡A ells! ¡San Jordi! ¡Santa María!

¡Desperta, ferro! ¡Firam! ¡firam!

Fills, patria, donas, plens de riquesas

Sempre ns' rebéreu y vencedors:

Esta es la empresa de las empresas,

Vos durém armas, sedas, pendons.

¡Deu nos ajuda! Marquém est dia

En llurs rengleras lo pas del llam.

¡A ells! ¡San Jordi! ¡Santa María!

¡Desperta, ferro! ¡Firam! ¡firam!

Sigue explorando

Por su autor
Damas Calvet i de Budallès · 4 piezas más en la casa
Dónde vive
La Biblioteca

← La ausencia

Expediente

Autor
Damas Calvet i de Budallès
Título
¡Son ells!!...
Lengua
catalán
Época
Modernismo
Sala
La Biblioteca
Identificador
ws-ca-son-ells--damas-calvet-i-de-budalles-f52db1
Cita recomendada
Damas Calvet i de Budallès, «¡Son ells!!...», Poetósfera, poetosfera.com/p/ws-ca-son-ells--damas-calvet-i-de-budalles-f52db1.html

Las obras de dominio público se reproducen íntegras, con atribución y en la ortografía de su impreso. ¿Ves una errata o conoces una fuente mejor? Escríbenos desde Sobre la casa.