A Josep Mompou
El sol
traint la sesta
folga amb el rostre encès la cortina adormida.
Així com una anguila quan és presa
s'esmuny la meva amada a ma follia:
—però el seu llavi és vermell
com el llum que duu el tren
i el banderol
i el disc
i el senyal de la via:
així com una anguila quan és presa
son cabell
com l'instint
cau damunt la carn viva.
Oh, quin pler una gota de sang
viatgera del coll a la sina.
Així com una anguila quan és presa
es caragola
de cop
la cortina.