ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, — la veu d'un fill
que t parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua— que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua — pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories — i els teus records,
records i glories — no més de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d'ara — i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d'honres mortals,
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l'atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.
On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca l plor de mare!
Salva-t, oh!, salva-t — de tant de mal;
que l plô t torni feconda, alegra i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca l front,
somriu als set colors que hi ha en els nuvols.
Ont ets, Espanya? — No t veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que t parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!