NOTAS DARRERENCAS.
(1) Pèl segon volum tením entre altras preparadas las seguents cansons:
I. . . . . L'ÁNIMA CONDEMPNADA.
No fa pas l' espay d' una hora — que n' ha finat un' ánima,
la Verge Santa la pren — y als llims se la emportava etc.
II. . . . . . . LA CARTA.
Un dia cullint floretas — floretas del meu jardí,
mentres floretas cullía — carta d' ella 'n veig venir etc.
III. . . . . . . LA MONJA.
Si n' hi ha una monja — á la Seu d' Urgell,
toca las campanas — plorant y rient etc.
IV. . . . . . . SANTA AGNÉS.
Santa Agnés s' está — en cambra tancada
tot fent oraciò — per qui mes aymava etc.
V.. . . . . . . LO BATEIG.
—Ahont anéu Mare de Deu — ahont aneu tan afanyada?
—Aquí baix sota un torrent — que una dama m' hi demana etc.
VI. . . . . . CASTICH DE DEU.
A n' aquell Paradís — n' hi ha un banch tan gran,
á l' un cap séu Sant Pere — y á l' altre Sant Joan etc.
VII. . . . . . LOS DOS FRARETS
Una cansó vull cantar — no hi ha molt que s' es dictada
d' un fadrí y una minyona — que pretenian casarse etc.
VIII . . . . . L' HEREU CERDÁ.
Una cansoneta nova — be la sentiréu cantar
treta n' es d' una minyona — qu' al Vall d' Andorra s' está etc.
IX. . . . . . . LA TRAPASSERA.
Y á dins del hort — de lo meu pare
lo meu galant — me hi esperava etc.
X. . . . . . LO DIA DE SANT JOAN.
Lo dia de Sant Joan — es una diada alegre:
los companys m' están dihent — Joan com no te n' alegras etc.
XI. . . . . LA CREU DEL PADRÓ.
La creu del padrò — si parlar podia
de las malas nits — que jo n' hi patidas etc.
XII. . . . . LOS FADRINS DE SANT BOY.
Los fadrins de Sant Boy — se 'n van á sentar plassa
no hi van de ben cor, no — que hi van de mala gana etc.
XIII. . . . . LAS NOYAS DE CERDANYA.
Las noyas de Cerdanya — fan de bon festejar
son frescas y xamadas — no 'u fa lo treballar etc.
XIV. . . . . LA VIUDETA.
Lo jutge está malalt — jutge de l' Audiencia
nobles y cavallers — ja me'l van á veure etc.
XV. . . . . LA ROSA.
A l'horta del meu pare — un taronjer hi ha,
fa las taronjas dolsas — mes dolsas no n' hi ha etc.
XVI. . . . . LO LLADRE.
Una tia que jo tinch — tot lo que volia 'm dava
me n'ha fet un rich vestit — sombrero á la galant xarpa etc.
XVII. . . . . DESENGANYS.
La roda de la fortuna — contra mi se n' es girada;
puig qu' en res ne tich ventura — ma vida ¿com no s' acaba? etc.
XVIII. . . . . RECTOR Y VICARI.
Si n' era un rector — y tambè un vicari
qu' anavan en busca — de l' Entururada etc.
XIX. . . . . LA FILLA DEL ESPINGUERI.
La filla del Espingueri — s' es casada ab un pastor
la vol fer anar bonica — com la filla d' un senyor etc.
XX. . . . . LA MOLINERA.
Fadrins que hi anéu — al pla de Llovera
comanáu l' amor — á la molinera etc.
XXI. . . . . MARIA AGNA.
Sola la Mari-Agna — sola la deixan anar.
—Encara que vaja sola — soleta puch ben anar etc.
XXII. . . . . L'HEREU RIERA.
Si son tres ninetas — del lloch de Nisá
que 'n tenen gran junta — treure ball qu' hi va etc.
XXIII. . . . . LA VELLA.
Una vella hi ha á Mallorca — que te cent y un any
y que se 'n clenxa y pentina — com si sols tinguès quinz' anys etc.
XXIV. . . . . LO METGE.
Adeu Caterineta — sento 'haverte de deixar
sento la teva desgracia — qu' á mi 'm fa morí' y penar etc.
XXV. . . . . LO MAL RICH.
Lo mal rich s' está en finestra — passa un pobre pelegrí
—Senyor dáume un tros de pa — d' aquell que deu al garrí etc.
XXVI. . . . . LA VILA DE MANRESA.
A la vila de Manresa — ditxós qui s' hi pot estar
n' hi ha una donzelleta — que n' es per enamorar etc.
XXVII. . . . . LA PASTOREL-LA.
N' es un soldat, — ve de la guerra
se 'n troba ab una — pastorel-la etc.
XXVIII. . . . . LA ESCRIVANA.
Petiteta l' han casada — la filla del mallorquí etc.
XXIX. . . . . LO PARDAL.
Lo pardal quan s' acotxava — feya remor etc.
—
XXX. . . . . L'ESCATIDOR.
Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
n' es festejador, — ne tè quinze ó setze etc.
XXXI. . . . . L'HOMEY.
Mos amichs m' están dihent — Joan com estás tan magre?
Amichs meus jo 'us ho diré — una minyona m' ho causa etc.
XXXII. . . . . LO CONFÉS FINGIT.
Una hermosa pastoreta — demanava confessiò,
sens pensarho s' es posada — als peus de son aymador etc.
XXXIII. . . . . LAS FILLAS DEL REY.
Tres fillas ne tè 'l bon rey — totas tres com una plata:
lo rey s' enamorá d' una — Margarida s nomenava etc
XXXIV. . . . . LA MALA MULLER.
Ja n' hi trucan á la porta — Ola! Ola! Baixa á obrir
—Qui n' es aquest cavaller — que rondeja per assí etc.
XXXV. . . . . SERRALLONGA.
Si n' eran dotze fadrins — que tots dotze n' eran lladres etc.
2) En una nota de la cansò lo Compte Arnau espliquém lo perqué hem tret de la mateixa los quatre versos que diuhen
DAFNIS Y LA DONZELLA.
La donzella:
Era un bover com tu,
que Páris s' anomena,
qui Elena se 'n va endú'.
Dafnis:
Si dius que fou Elena
qui se 'n va dú' 'l bovè,
dirás mes bè.
La donzella:
No sias tan traydò:
encar que res implica
si m' has besat ó no.
Dafnis:
Lo pler res significa
si es prés ó si es donat,
quan vè de grat.
La donzella:
Mon llavi aixugarè,
y ta besada ardenta
á terra escupirè.
Dafnis:
Si 'u fas, cuydado tente,
te tornarè á besá';
feste ensá.
La donzella:
Abrassa tos vadells,
que per ta boca asprosa
no son mos llavis bells.
Dafnis:
No sias ergullosa,
la joventut se 'n va,
pensa en demá.
La donzella:
Rehim sech es dolent;
mes la rosa n' es bella
marcida y tot essent.
Dafnis:
Oh vina ab mi donzella,
á n' aquell olivar
que 't vull parlar.
La donzella:
No 'n vull: de tot sentit
me tens ja cativada
ab tot lo que m' has dit.
Dafnis:
Oh vina á fer parada
sota aquell olivè'
y 't cantarè
La donzella:
Alégrat cantant sol;
de cants plens de tristesa
ma ánima no 'n vol.
Dafnis:
No 'u vols? ¡Ay, la Deesa
d' amor s' enujará
y 's venjará!
La donzella:
De Vénus jo me 'n rich
mentres Diana 'm fassa
de bona cara un xich.
Dafnis:
¿Que dius? No crides massa.
Potser te pose un las
hont hi caurás.
La donzella:
Que 'u fassa si 'u vol fè',
que si Diana m' ajuda
de Vénus me riurè.
Dafnis:
Cap noya he coneguda
que ne trenqués lo fort
llas del amor.
La donzella:
Pus jo si 'l trencarè:
tu, pórtal si t' agrada,
que t' estará ben be.
Dafnis:
Tinch por que éll si s' enfada
no 't donga á n' un pastò
mes lleig que jo.
La donzella:
Molts son los qu' han volgut
de mi ferme sa esposa,
mes cap d' ells m' ha plagut.
Dafnis:
Pus vinch á fer mes grossa
La cort de pretenents:
te vull. ¿M' entens?
La donzella:
Que tinch de fer?... Ja 'u sabs
los casament sols porta
tristors y mal-de-caps.
Dafnis:
Lo casament la porta
ne tanca als desacerts,
sols viu de plers.
La donzella:
Mes ay! tothom m' ha dit
que la muller tremola
davant de son marit.
Dafnis:
Qui 'l pobre espós amola
n' es la muller. ¿Que tè
de temer? Re.
· · · · · · ·
La donzella:
Y si passant per tot
io si 't dès, ¿que 'm durias
respont, pastor, per dot?
Dafnis:
Mos boschs y verns tindrias,
y 'ls meus grassos remats,
y fins mos prats.
La donzella:
Que may á malgrat meu
me deixarás, tú, jura
per un inmortal Deu
Dafnis:
Jamay de ta hermosura
ningú fugí' 'm veurá;
ho jur pel Pa.
La donzella:
¿Jolia cambra hauré?
¿Ja pensas en masía
y en los corrals tambè?
Dafnis:
Tindràs cambra jolia;
y 'l numeròs remat
que tinch al prat.
La donzella:
Pastor, que li dirè
á lo meu pobre pare
si tot ho vol sabè.
Dafnis:
Mon nom diràs y, encare
que 't 'par que 's cremará,
s' alegrará.
La donzella:
Hi ha noms molt boniquets,
pastor lo teu murmura,
potsè es un nom de aquets.
Dafnis:
Mon nom, dès de criatura
lo de Dafnis he dut,
nom conegut.
La donzella:
Ets fill de mas capdalt,
mè val tant ma naixensa
com lo teu nom ne val.
Dafnis:
Ja 'u se: y, aixis s' ho pensa,
aqui al entorn tothom,
que val ton nom.
La donzella:
Ensényam los pins alts
que dins tos boschs murmuran,
y ensenyam tos corrals.
Dafnis:
Les meus pins s' afituran
ben be tots des d' aqui:
Mírals.. allí.
La donzella:
Cabretas pastoréu,
las terras vaig á veure
de Dafnis; no 'us moguéu.
Dafnis:
Pastoréu bous y berras
que li vaig á ensenyar
lo pinedar.
· · · · · · ·