L'HORT
Entre mon hort i el teu
sols hi ha un mur de rosers rublerts de roses.
De què'm deturarèu,
guardianes tan dèbils com hermoses?
L'aimada ve am pas lleu
portada per les ansies amoroses:
prompte al pes de les nostres abraçades
serèu, roses, marcides y esfullades.
Mes, filles de l'Amor que tot ho anima,
no heu pas de temê'l nostre;
ella a mon rostre arrima
la seva cara qu'es germana vostra;
quan me diu que m'estima,
un ruixat de petons li cau al rostre.
I en ses galtes llavors acolorades
enceses reixirèu i més badades.