La missatgera més segura

LA MISSATGERA MÉS SEGURA

—La missatgera més segura

del primê alè primaveral

serà, de totes les princeses,

la que té'l cor més virginal.

Anèu, princesa, anèu, ma filla,

an el castell de vora el mar,

i quan vegèu la primavera

enarborèu mon estandart.—

A vora el mar la verge arriba,

les ones venen, les ones van,

unes ombriues, altres brillantes...

prò ella pensa: «Més brillaràn.»

Ja veu venî un vol d'orenetes

per sobre'l mar que'l sol hi cau:

«Més ne vindràn—se diu la hermosa—

quan tot el cel serà més blau.»

An els seus peus les violetes

tot just comencen a esclatar:

«Aixís qu' arribi la primavera

de més flairoses n'ha de badar.»

Una alenada d'aire tebi

infla el seu pit tant virginal:

«Ay! més a pler sospiraria

si fos el vent primaveral!»

De lluny, de lluny, d'extranyes terres

arriba un príncep blanc y ros:

«Si vos, princesa, m'estimessiu,

jo us amaria més a vos.»

Llavors als ulls de la donzella

tot el cel blau ha pres color,

tota la mar brilla que brilla,

aucells i flors són cants i olor.

Ja sent que'l vent de primavera

li aixampla el pit, li mou el cor,

puja a la torra, a la més alta,

i allí desplega el penó d'or.

Corre pel regne un crit de joya;

davant del rei i de la cort

la gent diu: «Visca la primavera!»

mes la princesa: «Visca l'amor!»