(Entra SEBASTIÀ)
SEBASTIÀ
Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta
perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo
extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia...
Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí
m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme.
Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la
raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm
passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant
de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y
inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc
creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a
la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny,
o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria
pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse
dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y
serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun
misteri en tot això... Ara ve la dama.
(Entren OLIVIA y un capellà)
OLIVIA
No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són
honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí
en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume
l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la
meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret
d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y
aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què
responeu?
SEBASTIÀ
Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu
y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà
rompre mon jurament.
OLIVIA
Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli
nostra eterna unió.
(Sen van)