(Entren OLIVIA y MARIA)
OLIVIA, (apart y abstreta)
L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera
esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a
un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.
(Per Maria)
Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat
seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest
assumpte.
(A Maria)
Aont és en Malvolí?
MARIA
Ja ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.
OLIVIA
Què té? Desvarieja?...
MARIA
No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la
vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat
el cervell.
OLIVIA
Feslo venir.
(Apart)
Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre
follia alegra y trista bogeria.
(Entra MALVOLÍ)
Què tal, Malvolí?
MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica)
Madona, bella! oh! oh!
OLIVIA
Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista.
MALVOLÍ
Trista, madona? Jo també puc estar trist... Això de les
lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però
tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa
persona, ja puc dir com el vers del sonet:
El plaure a una és com el plaure a totes.
OLIVIA
Però, què és això, Malvolí? Què tens?
MALVOLÍ
No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames
grogues...
(Somriu)
Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla
que hem regonegut la bella mà romana.
OLIVIA
Vols anarten al llit, Malvolí?
MALVOLÍ
Al llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat.
OLIVIA
Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons
ab la mà?
MARIA
Com esteu, Malvolí?
MALVOLÍ
Respondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales.
MARIA
Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant
de misenyora?
MALVOLÍ
«No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit.
OLIVIA
Què vols dir ab això, Malvolí?
MALVOLÍ
«Hi ha qui neix ab grandesa...»
OLIVIA
Què!
MALVOLÍ
«Altres que assoleixen les grandeses...»
OLIVIA
Què dius?
MALVOLÍ
«Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.»
OLIVIA
Déu te faci bé!
MALVOLÍ
«Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues...»
OLIVIA
Les meves mitges grogues?
MALVOLÍ
«y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades»
OLIVIA
Lligacames creuades!
MALVOLÍ
«Ara ja pots esser feliç, si tu vols.»
OLIVIA
Puc esser feliç?
MALVOLÍ
«Si no quédat per sempre un miserable criat.»
OLIVIA
Oh! això és una bogeria!
(Entra un CRIAT)
CRIAT
Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de
pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra
senyoria.
OLIVIA
Ja hi vaig.
(Sen va el criat)
Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont
es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per
res del món voldria que li passés cap desgracia.
(Sen van Olivia y Maria)
MALVOLÍ
Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir
Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab
lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar
ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta.
«Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella;
«sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't
treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton
comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica
quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire
respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació,
y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però
això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès.
Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon
home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec;
sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement.
No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol;
ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o
dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga
interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves
esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem
mercès an ell.
(Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA)
SIR TOBIAS
Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els
dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos,
encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li
parlaré.
FABIÀ
És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va
això, amic?
MALVOLÍ
Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat;
aneuvosen.
MARIA
Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant
fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora
ha dit que us cuidessiu d'ell.
MALVOLÍ
Ah! Ah! Ella ha dit això?
SIR TOBIAS
Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa;
deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home,
no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és
l'enemic del llinatge humà.
MALVOLÍ
Sabeu lo que us dieu?
MARIA
Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci
que no estigui embruixat!
FABIÀ
Porteuli els orins a casa una curandera.
MARIA
Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La
comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.
MALVOLÍ
Ah! sí, senyora?
MARIA
Oh, senyor!
SIR TOBIAS
Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume
sol ab ell.
FABIÀ
Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable
es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.
SIR TOBIAS
Y doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet?
MALVOLÍ
Sir Tobias!
SIR TOBIAS
Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en
Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,
l'emmascarat carboner!
MARIA
Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració.
MALVOLÍ
Una oració, pocs modos!
MARIA
No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.
MALVOLÍ
Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna
cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu
quelcom més.
(Sen va)
SIR TOBIAS
Però és possible?
FABIÀ
Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no
pot esser.
SIR TOBIAS
L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company.
MARIA
Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en
fum.
FABIÀ
Acabarà per tornarse boig de veres.
MARIA
Així tots estariem més tranquils.
SIR TOBIAS
Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La
meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem
allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que
cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores
ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa
dels boigs. Mireu qui ve, mireu.
(Entra SIR ANDREU)
FABIÀ
Un altre entreteniment per un matí de maig!
SIR ANDREU
Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta
ni sal ni pebre.
FABIÀ
És coent?
SIR ANDREU
Jo us en responc; no més cal que'l llegiu.
SIR TOBIAS
Doneu.
(Llegeix)
«Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un
masell».
FABIÀ
Bé y valent!
SIR TOBIAS
«No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car
no't donaré cap raó».
FABIÀ
Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la
llei.
SIR TOBIAS
«Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te
tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per
això que't desafio».
FABIÀ.
Molt breu y molt sense... sentit.
SIR TOBIAS
«T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...»
FABIÀ.
Molt bé!
SIR TOBIAS
«Me mataras com un miserable traidor».
FABIÀ
Endavant; sempre guardantvos de la llei.
SIR TOBIAS
«A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les
nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu
que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el
tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.»
Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l
podran dur. Jo mateix li donaré.
MARIA
Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la
comtessa.
SIR TOBIAS
Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del
caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant,
renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros
bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més
coratjós, Endavant.
SIR ANDREU
Ah, per renecs veniu a mi!
(Sen va)
SIR TOBIAS
No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla
inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per
missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella
traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot
seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que
faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li
explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an
aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca
d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més
esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia
y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal
basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la
mirada.
(Entren OLIVIA Y VIOLA)
FABIÀ
Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y
tot seguit empreneulo.
SIR TOBIAS
Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós.
(Sen van sir Tobias, Fabià y Maria)
OLIVIA
Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu
honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa;
emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les
censures.
VIOLA
Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc.
OLIVIA
Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu,
que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego.
Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo
que l'honor pot concedir séns greu perjudici.
VIOLA
Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al
duc.
OLIVIA
Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a
vós?
VIOLA
Feuho y jo us absoldré.
OLIVIA
Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria
l'ànima a l'infern.
(Sen va)
(Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ)
SIR TOBIAS
Que Déu vos guard, gentilhome.
VIOLA
Y a vós, cavaller.
SIR TOBIAS
Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no
ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de
sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí.
Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és
ferotge, és destre y és fort.
VIOLA
Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú
en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a
ningú.
SIR TOBIAS
Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs,
si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre
contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un
home la joventut, la destresa, la força y el coratge.
VIOLA
Però, cavaller, digueume qui és.
SIR TOBIAS
Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa,
però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes
dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira
que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre
poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu
lema: vèncer o morir.
VIOLA.
Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc
aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un
d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu,
ab el sol proposit de passar per valents.
SIR TOBIAS
No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran;
li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en
entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi,
pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o
l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és
precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.
VIOLA
Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon
cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he
ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha
estat séns jo saberho.
SIR TOBIAS
Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que
jo torni.
(Sen va)
VIOLA.
Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?
FABIÀ
Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé
res més.
VIOLA
Però, digueume: quina mena d'home és?
FABIÀ
Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós
mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el
contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria.
Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si
m'es possible.
VIOLA
Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a
gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y
cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.
(Sen van)