1. Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca
i em deia: –Quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
Ai de l’amor!
2. –Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.
Bufa, ventet de garbí...
3. La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava:
–Això serà el temporal
d’una nineta encantada.
Bufa, ventet de garbí...
4. L’arbre n’és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.
Bufa, ventet de garbí...