estrenada ab brillant éxit en lo
TEATRO CATALÁ
instalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881
BARCELONA
establiment tipográfich de bernabé baseda
Villarroel, 17, Ensanxe
estrenada ab brillant éxit en lo
TEATRO CATALÁ
instalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881
BARCELONA
ARXIU CENTRAL LÍRICH-DRAMÁTICH DE D. RAFEL RIBAS
unió, número 5, pis tercer
1884
No desconech, ¡oh mare! la pobresa
d' aquest humilt tribut,
sols vostre nom en ma arriscada empresa
li servirá d' escut.
BARCELONA
establiment tipográfich de bernabé baseda
Villarroel, 17, Ensanxe
layeta, sentada prop del vetllador
¡Be ho sabía, be vaig dirli
¡Be ho sabía, be vaig (Ab impaciencia.
que jo avuy cumplía 'ls anys!
¡Y no ve á felicitarme,
y no ve á durme ni un ram!
¡Y tant que diu que m' estima!
'ls homes... ¡qu' ho son d'ingrats!
Son dos quarts de deu y encare
lo senyoret no ha arribat;
es tan tranquil, que fins penso
que 'l qu' es avuy no vindrá.
Despres... ja 'm dará una excusa,
d' aixó no n' hi falta may,
pro si no ve, li asseguro
que cap excusa hi valdrá.
que cap ex (Despres d' una pauseta.
¡Quí sap! Potser la florista
ha tardat á durli 'l ram
y mentres jo 'm desespero
ell s' está desesperant.
Sento que pujan l' escala,
¡es ell, sí, ja 'l conech, ja!
¡Mira, noy, deixa aixó aquí, (Al noyet.
¡Mira, noy, deixa ai (Sobre 'l vetllador.
y té... y vésten desseguida!
y té... y vésten dess (Donantli cuartos.
Gracias Y que per molts anys
'ns poguem veurer units,
rodejadets de petits,
plens de ditxa y sense afanys.
(Presentantli 'l plat.) Y de bon grat
acepta eixa proba, prenda,
«que si es pequeña la ofrenda.
»es grande la voluntad.»
¡Qu' es bonich! ¿Veus aquet cor?
Es lo meu, tot travessat,
y sobre 'l clavell badat
dos coloms que 's fan l' amor.
Macatxo, ¡y qué vols que 't digui!
Que m' encisas y m' agradas,
que 'm locas y m' enamoras,
qu' en tú penso á totas horas
y sols visch de tas miradas;
que 'l meu cor, d' amor encés,
per tú inventa frasses bellas,
d' aquellas dolsas, d' aquellas
del Tenorio á doña Inés,
y en mon cor están frisant
per eixí á la llum del dia
y totas te las diria
fins de ton oncle al devant,
mes, quant pe' ls llavis me suran,
jo 'ls dich:—¡Psit! no ho pot admetre,
alto... 'm podeu comprometre,
aturéuvos!...—y s' aturan.
De viurer ab tants afanys
es avuy lo darrer día;
jo casarme no podía
fins á haber cumplert vint anys;
aixís lo meu pobre pare
ho mana en son testament,
mes aquet impediment
queda ja salvat desd' are.
Avuy lo plech s' obrirá.
Lo plech pot desheretarme,
pero no pot obligarme
á que jo no 'm casi ab tú.
¡Ay, dins del cor m' hi cabría
hasta el campanar de Reus!
Torno luégo.
Torno luégo. ¿Te 'n vas? Sí,
mes torno d' aquí un instant;
tinch d' arribá aquí al devant
á veure al senyor Magí.
Pero, Ramon, te demano
no dí al oncle, fins demá,
res de lo dit.
res de lo dit. ¡Oh, ya, ya!
Zit-to, zit-to, piano, piano.
Zit-to, zit-to, (Se 'n va pel foro cantant.
¡Y que n' está de content!
Ja es baix de tot de l' escala;
entraré aixó al menjador
que 'm sembla que l' oncle baixa.
(Entra al menjador per la porta esquerra ab lo plat montat.)
Aquell mateix; donchs arriba
avuy ab lo vapor Fraga.
¿Qué 't sembla de la sorpresa?
¿Ve ab sa filla? No, ve sol;
pero quan sabrás la causa
de son viatje, la sorpresa
encare 't será més grata.
Me la diu en eixa carta.
Com ja fa sis ó set mesos
que sa filla n' es casada,
lo pobre mister s' anyora
tot solet, y vol casarse.
Me 'n alegro. ¿Te n' alegras?
¿Que no vols sabé 'l nom are?
¿No endevinas quí pot ser?
¡No pot ser! ¿Que no pot ser?
Mira, té, llegeix la carta. (Ensenyantli.
Lo mister, estropellant
la llengua del gran Cervantes,
diu qu' ha parlat ab ton oncle,
mon germá gran, allí, á Málaga,
y qu' entre 'ls dos han deixat
ta boda ja concertada.
Un home tan lleig... ¿Cóm lleig?
¿Lleig mister Tompson? ¡Y are!
¡Un home ab patillas rossas
tan bonicas y tan llargas!
¡Y qué més pots desitjar
qu' un home com ell!
qu' un home com ell! ¡Encare
potsé 'm fará pertenir!
ne tinch un de milló.
¿Y qui es? ¿Que 'l vol coneixer?
¡Aquí 'l té!
(Senyalant á Ramon, qu' apareix pel foro.)
¡Ay, ay, no 'm dona la má!(Apart.
Beso 'ls seus peus, senyoreta.
Beso 'ls seus peus, senyor (A Layeta.
Ramonet, l' oncle ho sap tot;
no fassis més la comedia,
sab que t' estimo, y...
sab que t' estimo, y... Comprench,
y aixó 'l fa estar tan alegre
que no pot dí una paraula.
Òncle del meu cor, permétim
que li demani perdó(Agenollantse.
si fins avuy no 's revela
un amor que s' amagaba
á la vigilancia seva.
Comprench la gran alegría
y la satisfacció inmensa
qu' haurá tingut al saber
mos amors ab la Layeta.
Si es que vosté s' ha enfadat
perque ho duyam ab reserva,
ja no hi tornarem may més,
perdónins, oncle.
Pero ho es de la Layeta
y també me 'n será á mí
quant seré casat ab ella.
¡Oncle!...casat ab ella. (Abrassantlo.
Dispensi, no acepto mostras
d' una estimació tan ferma;
jo no vull que despres diguin
qu' abuso del seu afecte.
¡De quí t' has enamorat!(A Layeta.
¡D' un ximplet, d' un babieca,
que no més sab fer tabola
y tiberis y ximplesas!...
Y sé estimá noyas macas,
verbi-gracia, la Layeta,
y á n' als oncles com vosté...
Jo, com sab, só un bon hereu,
ademés, tinch la carrera
d' enginyer, per afició.
¡Y ets un ximple! ¿Sents, Layeta?
¡Lo teu oncle vol que 'l mati,
y miri que 'l matá un metje (A Nicasi.
m' agradará, perque 'ls morts
m' agrahirán la revenja!
Me 'n vaig perque tú m' ho pregas,
pero tornaré, li juro,
y me 'n duré la Layeta.
¿Qu' es casada? No, soltera,
pero 's casará demá
ab un inglés, despedéixten.
Es dí, ¡ay, vatúa 'l mon!
que vosté á n' á mí 'm desprecia
pera donarla á un inglés...
¡Ab un!...
Ja sé lo que tinch de fer.(Apart.
¡Adeu, constancia y firmesa! (A Layeta.
¡Adeu, constancia y (Se'n va pel foro.
¡Si jo l' hagués conegut,
á casa no hauría entrat!
Mister Tompson es aquí
l' únich qu' ab tú deu casarse.
Bé, donças tú t' hi avindrás
tan si t' agrada com no.
Ho vol lo gran, ho vull jo
y per forsa 'ns obehirás.
'Ls teus oncles t' ho demanan
y has de fer sa voluntad.
¡Deu hi siga! ¡Hola! ¿Es vosté,
don Estanislau? ¿Y donchs,
á qué debem la ventura
de veure 'l en aquet lloch?
Com notari de la casa
vinch á cumplir ma missió,
recordant qu' avuy es día
de cumplir lo sagrat vot
que son germá,sagrat vot (A Nicasi.
que son ger que son pare,(A Layeta.
á qui Deu gloria li dó,
va confiarme al cridarlo
Deu á son seno gloriós.
Ja entench. Avuy es lo dia
y deu obrirse 'l plech clos, (Mostrantlo.
memoria testamentaria
de son germá don Anton.
Avuy cumpleix la Layeta
'ls vint anys, y per aixó,
tal com lo testament mana
avuy s' ha d' obrí 'l plech clos.
ja hi aniré jo. Layeta,
vosté es pubilla de tot,
y la va nombrar son pare
ab la sola condició
de permaneixer soltera
fins á haber cumplert del tot
l' edat de vint anys, mes are
vosté té la obligació
de cumplir lo que li ordeni
en eixa memoria 'l mort.
Vagin donchs; si jo fins are
he acatat ab gran amor
la voluntad de mon pare,
espero ferho del tot
quan lo contingut ne sápiga
que 's tanca en aqueix plech.
Avuy, per finir d' angunias,
s' obrirá aquest plech ditxós,
aquest plech que tants misteris
me fa entreveure per tot.
Fa cinch anys qu' es mort lo pare,
y d' ensá que 'l pare es mort,
me desespera y capfica
lo contingut del plech clos.
Potsé 'm mana que jo 'm fassi
monja, per cumplir un vot...
Y si ho manés... ¿ho faría?
¿ferme monja? ¡Ay, no, no, no!
De monja sols me 'n faría
si 's fes fraret 'n Ramon,
pero com ell no 'n té ganas,
tampoch ne tinch ganas jo.
tampoch (Se 'n va segona porta dreta.
¡God bles mi! No haber nadie aquí; nadie responderme;
mi dejar el equipaje
and sentarme. ¡Ah, cosa buena!
and sentarme. ¡Ah, cosa (S' assenta.
Mi escribir en mi carnet.
Mi escri (Se treu una cartera y escriu.
«Llegar á las diez y media,
en el piso no haber nadie;
el amo estar dentro ó fuera.»
¡God help mi! Mi esperar
que mister Nicasio venga
and decirle... no mi acuerdo...
and decirle... no mi (No recordantsen.
Yo aquí venir á... ¡ser buena!
Yo aquí ve (Treu la cartera y llegeix.
«Tompson ir á Barcelona
á casar con una nieña»
¡Ah, yes, yes! La mi memoria
ser muy flaca, no si acuerda...
Mi venir aquí á casar,
uel, Tompson casarse quiera.
uel, Tompson casarse (Fent memoria.
¡Ah, yes, yes! Mi ya apuntar
¡Ah, yes, yes! (Mirant la cartera.
la extraña palabra aquella.
Cuando pasar por la Rambla
ver un coche de dos ruedas
seguido de dos gendarmes
and mucha gente pequeña,
y ésta gritar:—¡No t' arronsis!—
¿Qué querer decir con esta? (Rumiant.
Mi apuntarlo en seguida;
la palabra ser muy bella.
«¡No t' arronsis!» ¡Qué querer
decir la palabra esta!querer (Pensant.
¡No t' estiris! ¡Ay, me creya!...
¡No t' estiris! (Adonantse de Tompson.
¡Aquest mestre deurá ser!...
¡Sí... l' inglés de la Layeta!
¡Es bastant lleig!
que só algun gos? No enfadar.
¿Mister, la palabra esa
qué querer decir?
Azucarillos. Just. ¡Buena!
Ser bonita la palabra.
Mi apuntarla.
Mi venir á... not mi acuerda.
Mi venir á Barcelona
Mi venir á Barcelona (Mira la cartera.
á casarme con Layeta.
Yes, mi venir á casarme.
Mi vestir mucho elegante
á la moda de Inglaterra.
¿Osté ver la mi corbata? (Ensenyantli.
¿Osté ver cómo se cierra?
Con resorte mecanico,
apretar... y ya estar puesta.
¿Osté ver el mío traje?
¿A osté gustarle la muestra?
Paten fino de Manxester.
¿Y bé, qué 'm conta á mí, mestre?
Jo 'n porto de Sabadell
y no m' alabo, ¿qué 's pensa?
que tan com vosté 'm carregan,
sé donarlos una bufa
ó tirá 'ls per la finestra.
Una morma. Yes, comprenda.
Una opera de Bellini.
Norma, yes; mi ya se acuerda.
Mi querer ver á Layeta
y abrazarla y darla un beso
así..abrazarla (Abrassant á Ramon.
Ja m' apura; donças bé,
no la veurá á la Layeta,
¿m' entent? Y lo qu' es vosté,
no s' hi pot casar ab ella.
qu' ell no ho es Osté no entienda.
Mi querer decir si sabe
el querido de Layeta,
de reñir á puñetazos.
And uel; pues osté decirle
á ese prometido de ella
que querer reñir con él,
mi querer matarlo.
(Apart.)matarlo Espérat.
Molt servidor de vosté,Espérat (Alt.
jo só 'l promés, ¿qué li sembla?
Espéris una estoneta.(Mirant al cel.
¡Héroes de Trafalgar,
vaig á darvos la revenja!
Quant vulgui, ja estich á punt.
Quant vulgui, ja estich á (A Mister.
¡A una, á dos, á tres!
(Ramon fa com qui 's disposa á boxear y al poch rato agafa á Mister y tirantlo demunt del sofá li dóna un cop de puny.)
Ramon fa com qui Boxea
osté sin regla ninguna;
mi not boxear sin regla.
mi not boxear sin reg (Sense deixarlo.
Home, cá: no tingui escrúpols
propis de dona llamenca,
¡per matarse á cops de puny
no 's necessita cap regla!
Ja veurá jo.(Li dona un altre cop.
(Sense deixarlo.) ¡Sebas!
Miri, de la seva pell
me 'n faré una petaqueta;
ja 'n tinch una de pell russa
y' n tindré de pell inglesa.
Tingui, tingui.inglesa (Donantli cops.
¿Qu' es aixó? ¿Qué passa aquí? (Sortint.
¡Mister Tompson! ¡Quina gresca!
¡Mister Tompson! (Adonantse d' ell.
(Esbufegant.)¡Ah!
Mi estar todo medio muerta.
Mi estar mucho sofocado;
tener sed.
¡Calla!Doneuli rom. (A Ramon.
Calla Digui, ¿qué vol pendrer?
Calla. Digui, qué vol pendrer. (A Mister.
Cualquiera cosa. Donchs bé,
porta l'ampolla, Layeta.
¿Qué li has fet?Donchs bé (A Ramon.
Home, digui que jugabam;
si la Layeta s' entera(A Mister.
de que jo l' he apallissat,
no 'l voldrá ni á casa seva.
Ja li explicaré despres...
¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare meva!
¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare (Queixantse.
¡Ay, qué tinch! ¡No sé qué 'm vé!
¡Ay, jo 'm moro!(Cau en un silló.
Aniré á buscá una essencia
per fregarli 'l pols.
(Se 'n va per la segona porta dreta.
¡Ramon! Calla, faig comedia:(Baix.
ton oncle m' hauria tret,
á no ser la basca aqueixa.
Ab la essencia Y be, ab la essencia.
Per l'amor inmens que 't tinch,
ara aguantaré unas fregas.
Mi amarte mucho, Layeta.
Mi adorarte, y mi besar
tu mano linda.y mi besar (Agafantli.
¡Bai God! Veyam, potsé
fentli (Surt per la segona porta dreta.
fentli olorá aquesta essencia...
Potser li ha fet mal la menta. (Apart.
No ho volía fer, dispensi.menta (Alt.
Veyam, noya, si ab l' essencia...
(Fentla olorá á Ramon; Mister se 'n torna á seure á la dreta.
¡Y no 's retorna! Veyam...
vaig á buscá una llanseta.
vaig a (Se 'n va primera porta dreta.
Veyam... ¡Ay! ¿Hónt soch, Layeta?
(Obrint los ulls.
¡Don Nicasi! ¿Qué ha passat?
T' ho diré un altre estoneta.
T' ho diré un altre (Acompanyantlo.
Entra en lo cuarto y reposa
que ja 't faré una recepta.
Entra aquí y seu una estona.
Ay, dispensi, mister Tompson,
Ay dispensi mister Tompson (Sortint.
si entre mareig y basqueta...
Oncle, ¿y 'l plech? ¡Oh, filleta!
Quan hem sortit he trobat
al criat del metje Riera,
me cridaban á consulta
y he hagut d' anarhi depressa.
Hi ha anat lo notari sol,
ell tornará prompte: espera
y sabrem lo que 'l plech diu,
que á mí també m' interessa.
(Layeta se 'n va per la segona porta esquerra. D. Nicasi y Mister s' assentan.
Mi traer otra. Si Vea.(Dantli.
Mister Pablo Figuerola
dármela para Layeta.
¡Ah, l'hi ha dada 'l meu germá!
Veyam, aquí diu á n' ella (Desclou.
qu' ha de casarse ab vosté:
me 'n alegro; en mí té sempre
un defensor de su causa.
Prou qu' ho sé, pero no temia,
aquí so jo; a mi ja 'm basta
que 'l gran digui á vosté:—Es seva
—jo li dich y li aseguro
será seva la Layeta.
Mi tener mucha influencia
and ser mucho distinguido
en toda la Ingalaterra.
Mi tener allí en Manxester
una gran fábrica inmensa
y fabricar muchos paños
y tambien muchos patenes.
Ser socio del Copden Club,
la gran sociedad inglesa:
y con la mía fortuna
y con la fortuna de ella
comprar mucho y trabajar
y hacer siempre competencia
á la industria española
que not podrá hacer la guerra.
Mes clá; ab los diners d' Espanya,
escanyá á la nostra terra.
escanyá á (Trayent lo cap. Torna dins.
¡Oh, vosté pensa molt be!
¡Es home de grans ideas!
Conti ab mí, ab tot y per tot;
la Layeta será seva. per (S' aixecan.
¿Qué 'm cridaba? Vina, sí;
aquí hi há 'l senyor notari
ab lo plech testamentari.
Ja pot comensá á llegí.
Ja pot comensá á lle (A D. Estanislau.
Y desseguida sabrem
la voluntad del difunt.
(S' assentan tots: la col-locació es la següent, de dreta á esquerra, D. Nicasi, Layeta, Estanislao y Ramon.)
Y esto, qué ser Ja veurá
esperis una estoneta;
esperis una eston (A D. Estanislao.
lo pare de la Layeta,(A Mister.
lo meu estimat germá,
al morí, en lo testament
deixá á la filla pubilla,
mentres cumpleixi la filla
lo que mani 'l plech present.
¿Tinch de retirarme? No,
espérat una estoneta
y 't faré una recepteta
tan bon punt s' acabi aixó.
«En nombre de Dios, etcétera. (Llegint.
»Conforme en mi testamento
»he dejado mención hecha,
»de mis bienes y caudales
»nombro á mi hija heredera
»mientras cumpla el contenido
»que en la presente se encierra.
»En cinco bases se funda
»la mi voluntad postrera;
»hay que cumplir con las cinco
»sin descuidar ni una de ellas.
»Y por si acaso mi hija
»mi voluntad no cumpliera,
»lego toda mi fortuna
»al Santo Hospital de ésta.»
Diu aixís: «Base primera.
»Quiero que se case mi hija
»y que los hijos que tenga
ȇ su muerte, se repartan
»por igual toda la herencia.»
«Base segunda. Si mi hija
»muriera sin descendencia
»lego toda mi fortuna
»al Santo Hospital.»
«Base tercia. Si mis nietos
»murieran sin descendencia,
»lego también mi fortuna
»al Hospital; si murieran
»dejando hijos, quedan libres
»para legar sus herencias.»
«Base cuarta. Mi hija Eulalia
»se casará con quien quiera,
»sin que puedan oponerse
»ni tutores ni albaceas.»
«Base quinta. Si se casa
»con quien español no sea,
»quedará desheredada;
»es mi voluntad postrera.
»Barcelona, á seis de Junio
»de mil, etcétera, etcétera.»
Esta estar más mala Sí,
Malaguanyada la tinta...
Fill, son cosas imprevistas. (A Mister.
Mi apuntarlo. (Apunta en la cartera.
Mi apuntarlo «Desaciertos,
»en Espada hasta los muertos
»volverse proteccionistas.»
La base quarta m' ordena
que 'm tinch d' escullí 'l promés,
y al moment l' esculliré
com la base quinta 'm mana:
fill de terra catalana,
espanyol, may extrangé.
Represento á la nació.
Jo só Espanya.
Espérinse, per favor.
Esperin (Al públich.)
¿No 'ls hi sembla que 'l país
aplaudiría ab goig grat
si 'l gobern, al fe un tractat
partís d' una base aixís?
Si fentho sempre al revés
tothom lo xiula ab rahó
¿vritat que si fes com jo
l' aplaudirían vostés?