HOSPITALARIES
«Cullides al dematí,
tot lo dia són rosades.»
En aquell Sant Hospital
el pastor vell de montanya
envenat i llatzerat,
lluny de la montanya amada,
entre aquells murs de dolor
i aquella mala bravada,
sota el sostre tenebrós
tan diferent d'aquell altre,
tornava de tant en tant
que barrejava paraules:
«Cullides al dematí,
tot lo dia són rosades.»
Embarboçava cançons
ja sense 'l goig de cantarles;
no més deia sens parar
en l'anguniosa estada,
deia, deia... jo no ho sé,
per mi tot gemecs i basques,
prò no més de tant en tant
aquella fresca tornada:
«Cullides al dematí,
tot lo dia són rosades.»
Devia parlar de flors
segons jo'n sentia flaira.