1Llavors, quan hagué acabat totes les seves paraules en les orelles del poble, va entrar a Cafarnaüm.
2I un criat del centurió estava malalt, a punt de morir; I que ell l'apreciava molt.
3I quan va sentir de Jesús, va enviar a ell els ancians dels jueus, demanant-li que vingués a curar al seu criat.
4I quan arribaren a on era Jesús, li suplicaren amb insistència, dient: ell és digne de que li concedeixis:
5Per que estima a la nostra nació, i ell ens ha construït una sinagoga.
6Llavors Jesús va anar amb ells. I quan ell no estava molt lluny de la casa, el centurió li enviar uns amics a dir-li: Senyor, no et molestis, jo no sóc digne de que tu entris sota el meu sostre:
7Per això, ni jo mateix soc digne de venir a trobar-te: però digues una paraula, i el meu criat es sanarà.
8Perquè jo també estic sota l'autoritat establerta d'un home, i tinc soldats sota meu, i jo li dic a un, Vés-te'n, i se'n va; i a un altre, Vine, i ve; i al meu criat, Fes això, i ell ho fa.
9I quan Jesús va sentir aquestes coses, es meravella d'ell, i es va girar, i va dir a la gent que ho seguia, Us asseguro, ni tan sols a Israel he trobat una fe tan gran.
10I quan els que van ser enviats tornaven a la casa, van trobar el criat malalt recuperat.