Es bò que sapien vostés,
qu' este cuadro ú esta mona
la regale yo en persona
al que mama mes dels tres.
Entre penes y amargures
els dies pase y les nits,
apedasant els vestits
d' estes pòbres criatures.
Y mon marit.... ¡qué dolor!
á la llum d' atra llantèrna
pasa el temps en la tabèrna,
ó en atre puesto pichor. (Plòra.)
Si yo haguera pogut creure
en lo temps del meu festech,
que abants del primer balech
ya viuria com hui viu ...
Sòls, ñó mare, per no veure
à mos fills d' esja manera,
sincuanta vòltes m' haguera
tirat de cap dins del riu....(Acarisia als chics.)
Ya teu dia yo,
bé eu pòts recordar;
creurem no volgueres,
Pero yo.... ¡pòbra de mí!
cuant aquell temps considere,
qu' el duya sempre darrere
com un manso borreguet....
Nunca pensarme poguí
que pronte atre temps vindria,
qu' en un racó em deixaria
mòrta de fam y de fret ...
Calla, fill meu, calla....
mira el fus com balla....
No plòres.... ¡Chesus!...
¿Veus cóm balla el fus?
Calla y no plòres, fill meu,
qu' encara les huit no son....
¡Quin treball es ¡valgam Deu!
el ser pòbre en este mon!...
Y es mes sensible el pesar,
si el qu' es veu en tals perills
está rodechat de fills
que no tenen que sopar....
Siñor, si la vòstra
clemènsia es tan gran,
feu qu' estos dos ànchels
no es muiguen de fam.
Oixcau la pregaria
d' esta pòbra mártir,
y les culpes d' ella
qu' els seus fills no paguen.
Fill meu, achenollat, (Fà achenollar à son fill.)
els ulls al sèl alsa,
y fes qu' éll s' apiade
de tú y ta chermana....
Que si asò molt dura,
¡Deu que huos ampare!...
pues ya un pèu la mare
té en la sepultura.
Yo estaba cusint.
Yo estaba filant. (Escarnintles.)
Cuant tòca un marit, no es cus:
cuant crida un chèndre, no es fila.
¡Qué m' impòrta que ma sògra
mes vella que l' arna siga!...
Ya fá dies qu' esta bruixa
ganes de cardarla em dona.
Pues vacha aspay si es desnuga,
que si la mona se sòlta,
com l' ungla clavarli puga,
no es riurá d' ella atra volta.
Aném pronte, pára taula, (A Bonifasia.)
que yo encara no he sopat,
Cusint tot lo dia
desmayada estic,
igual que ta tia
y este pòbre chic....
Una seba crua,
mustia y mich podrida,
una còl bullida
que val sis dinés....
Un bollo de dacsa
y un laus tibi Christe....
así tens, Batiste,
huí el dinar dels tres.
¿Y el meu aguinaldo
com te l' has gastat?...
Este matí, Bonifasia,
abans d' anarmen á batre,
ya saps que t' ha fet la grasia
d' un fum de chavos de á cuatre....
Y á fé que no es cremará,
perquè han de saber vostés,
qu' así el foguer no sa ensés
huit dies fará demá....
Pues enséngal, qu' es fá tart,
y d' aquell mòdo qu' es puga
á lo manco una lletuga
aném lligantla en espart.
Mireu qu' al pollastre
se li unfla la cresta,
y crec qu' esta festa
no s' acaba en pau.
No eu cregues, Tomasa;
tu tampòc, Carmela,
d' esta pòbra agüela
cregues lo qu' et conte.
Torneusen a casa;
ningú del mon chiste,
qu' asò al meu Batiste
li pasa molt pronte.
Va no aguante mes....
Omplimli el sarnacho
de peres de á tres.... (Li pega á
l' agüela, que sen vá fuchint.)
Canta Bonifasia.
El marit vagamundo
que s' emborracha,
y à sa muller li pega
sinse sustansia,
Mereix entonses,
que les dònes del barrio
se li ahurten totes.
Canta Tomasa.
Per ma part tindré sempre,
lo mateix qu' ara,
alsada la filosa
contra el que mama;
Y si poguera....
de cap el tiraria
dins de la sequia.
Canta Batiste.
Pues si es que vòls tirarme,
prepara el muscle,
en un grapat agárram
y al sequial dume;
Y al que allí aplegues,
fes com fan els barqueros
en les taleques. (Para la música.)
Sòls falte ballar yo á sòles;
y ya qu' así duc paper,
al compás d' este tinter
pegaré dos cabriòles....
No cal, pues, que ningú chiste,
ya que eu confesa tot éll. (Alsantse de
la caira y posantse la ploma darrere
la orella.)
¿Pera qué mes pròbes vòl?
Moscatell ó fondellòl
tot vol dir qu' está borracho.
Ya pues qu' eu confesa,
Masiá, llígalo.... (El lliga l' aguasil.)
y endútel apresa
capa la presó.
No el lligues, no el lligues,
no el lligues, Masiá....
Yo done paraula
qu' éll s' esmenarà.
¡Mira qu' em fas mal!...
¡No apretes!
Per mes que apretantlo
trenques la cordeta. (Repetit.)
¡Ay, quina desgrasia! (Ídem.)
¡Plòra, fill meu, plòra!...
Diguesli al alcalde
que á éstes no les crega.
que a mí may me pega;
que no no li agrá el vi;
que tot es mentira,
per mes que se estrañe;
y si yo l' engañe,
qu' em tanquen á mí.
Tanquem á la agüela, pues,
ya que falsaria es presenta.
Això em faltaba no mes
despues d' estar ben calenta!
Ya vech qu' es debaes.
Aixina son totes
les dònes casaes.
Les unflen com botes,
les carden la llana
dihuit ó vint voltes
per cada semana.
En les trenes sòltes
fuchen del gayato
mentres vá la festa;
pero d' allí á un rato
totes fan com ésta.
Chemequen y ploren
si als marits els guarden, (Acsió de tancarlos.)
y de pena es mòren
perque no les carden.
Per això fan riure,
pues bé saben ells,
que no poden viure
sinse els saragüells.
Ya, pues, qu' el desnugues,
y et vech tan resòlta,
arréglat com pugues
si et carda atra vòlta....
Deslligal, Masiá....
Si no es gran la llaga,
pronte es curará.
No cregues qu' es fluixa,
pues vindre á este punt,
y en fanc á la cuixa,
desde allá tan llunt....
Gastarme el paper,
y embrutar la ploma
buidantme el tinter,
no es còsa de broma.
Pues si molt m' apretes,
tot vist y contat,
en dotse pesetes
no está pròu pagat.
Si no es mes el conte,
no hiá qu' asustarse;
deslliguenlo pronte,
que tot pòt pagarse.
En lo corral tinc sis polles,
y sèt ó huit pollastrets,
que, venuts á tres quinsets,
nos farán eixir d' apuros.
Pera demà, qu' es divèndres,
els duré á vendre á la plasa,
y encara que son pròu tèndres,
trauré d' ells mes de dos duros....
Deslligalo pues,
que ya no dec res,
y d' así á demá
tot s' apañarà.
¿Y quí es el qu' em paga
á mi el meu treball?
Desfesli eixa baga,
que tinc també un gall....
Y si pera tot no haguera
en gall, pollastrets y polles,
dalt hiá un grapat de panolles,
que pareixen candeal....
y si encara falta mes,
pera que la creu em fases,
emportat les carabases
qu' em queden per lo corral.
Desllígalo pues,
que ya no dec res,
y d' así á demá
tot s' apañará.
Bonifasia, dam la ma. (Li la besa.)
Perdonam si es que t' ha ofes.
Tot perdonat per mí está;
no m' enrecorde de res.